Enrique Barro i la seva crítica al merxandatge artístic arriben a l'Espai Tònic

Espai Tònic, carrer de Ponent 23 de Vulpellac, presenta a partir del 18 de maig Solo Show d'Enrique Barro, una mostra d’objectes i creacions destinades a fer-nos reflexionar sobre l’objectiu de les obres artístiques. Aquesta exposició és directament una denúncia al merchandising que envolta l’art. Barro és un buscador conseqüent, en la seva necessitat d’expressar allò que mou a l’artista. Fuig de l’adoctrinament acadèmic, de l’encasellament en una tècnica, si bé és veritat que durant un període va estar desenvolupant incansablement un univers de colors amb una temàtica lligada a un sol objecte (els llapis), amb bona repercussió dins certs cercles artístics, feia treballs per encàrrec (rètols de música avantguardista japonesa a l’auditori, portada de disc per al músic John Luther Adams, etc.), entrevistes a televisions i d’altres reconeixements amb els quals sembla que un artista hauria d’inflar-se, acaba desestimant aquesta fructífera formalitat expressiva, i aquí ens arriba el Barro actual. Enrique, com tot bon artista, no se’n calla ni una, i és que acaba fart de l’explotació que envolta algunes capes de l’art, de com a vegades s’esprem i s’utilitza a l’artista, demanant-li una producció mínima, exclusivitat o comerciant despiadadament amb la seva obra, per benefici especulatiu i poca contemplació o apreciació verdadera tant de la mateixa obra com del sentir de l’artista. A vegades però sorprès i suposo espantat de la temptació del fet que sigui el mateix artista aquell qui es prostitueixi produint exclusivament per vendre, com qui ven enciclopèdies o qualsevol altre objecte del benestar. A la imatge, obra d'Enrique Barro.