El Museu d'Art de Cerdanyola, carrer de Sant Martí 88, presenta coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, la renovació de la sala dedicada a Ismael Smith.
Des de la seva inauguració el 10 de setembre de 2009, el museu compta amb una sala dedicada a l'excepcional artista Ismael Smith i Marí. Gràcies a la generosa donació del Sr Enrique García-Herráiz, el MAC es va convertir el l'únic museu en comptar amb una sala dedicada al que durant anys va ser un artista maleït, a causa del triple estigma de l'homosexualitat, l'ascendent jueu i la malaltia mental. El museu va apostar des de l'inici per la reivindicació de la seva figura tot convertint-se en un punt de referència per al seu estudi. El 2017 el Museu Nacional d'Art de Catalunya li va dedicar una completa retrospectiva per a la qual el museu de Cerdanyola prestaria una trentena de peces i la major part del material documental de l'audiovisual. Precisament en desmuntar la Sala Smith, el museu vallessà va acollir, com a complement a la mostra del MNAC, dues petites exposicions. Nude and Naked, abordava lliurement i des de la temàtica del nu tot el que s'amagava o només s'insinuava des del discurs oficial. Per altra banda, Tot revisitant Ismael Smith oferia la perspectiva fresca i contemporània de 5 joves creadors emergents que dialogaven amb Smith des de diverses disciplines: escultura, arquitectura, disseny, joieria, il·lustració...
Tot coincidint amb el Dia Internacional dels Museus i la Nit dels museus, el MAC renova la sala Smith, i ho fa amb la majoria de peces inèdites: 3 ceràmiques (dues d'elles procedents del Fons Nacional d'Art de la Generalitat), 5 escultures, 4 joies, 21 dibuixos, 1 oli, 4 gravats i 49 documents. La sala ens mostra a Smith com un dels darrers artistes modernistes, un artista total i polifacètic capaç d'abordar diverses disciplines, i que va portar el concepte de la llibertat creativa a tots els vessants de la seva vida. Podrem trobar representacions gairebé inèdites en el context català de Lilith , la primera Eva rebel; nus masculins erectes i homoeròtics; representacions ambigües que actualment podríem qualificar de transsexuals, dracs i gènere intermedi; retrats de personalitats de l'època del seu cercle; dibuixos satírics, com el d'una Mona Lisa embarassada o documents personals com les cartes de Manuel Rocamora i l'ermità de Samalús. El museu també incorpora un racó dedicat als "amics" de Smith. El 1911 Ismael participaria en una exposició al Fayans Català d'un dels grups més prometedors de l'escena artística catalana: Laura Albéniz, Marià Andreu i Néstor Martín-Fernández de la Torre. La nova Sala Smith incorpora un aiguafort del pintor canari simbolista, un gravat de la pintora modernista i un dibuix del gran amic de Smith, que compartiria taller, aventures i desventures al París i la Barcelona de començaments de segle.
El museu també ha aprofitat l'oportunitat per introduir algunes millores a les sales modernistes, nous recursos museogràfics que inclouen elements accessibles per a persones amb necessitats especials i incorporacions de peces destacades d'artistes com Hermen Anglada Camarassa, Eusebi Arnau, Josep de Togores o Ramon Martí Alsina, entre d'altres.
A la imatge, nova sala Ismael Smith.