Cinquena edició de Barcelona Paper Gallery

Des de la seva invenció, el paper –i abans els seus predecessors, el papir, el pergamí, etc.– ha estat un suport crucial per a la història i l’evolució de l’art, no només com a obra final, sinó també com a eina per al desenvolupament artístic i intel·lectual del creador a través de proves, croquis, esbossos… Amb l’aparició de procediments que permeten la multiplicitat de l’obra, el paper guanyà importància: gravats i fotografies van contribuir a la difusió d’imatges i coneixement, i, paral·lelament, es va crear la base per a una futura veta de mercat. “La possibilitat tècnica de reproduir l’obra modifica l’actitud de la massa vers l’art”, diu Walter Benjamin al punt XII del seu cèlebre opuscle del 1936 L’obra d’art en l’era de la reproductibilitat tècnica. L’actitud de la massa canvia perquè el paper converteix l’art en accessible, el fa més democràtic. En altres paraules: n’amplia la base social. Cinquena edició de Barcelona Paper Gallery. Fins al 25 de maig, Barcelona és el marc d’un esdeveniment que reivindica aquesta importància del paper: la macroexposició col·lectiva Barcelona Paper Gallery –fins ara El Paper d’Art–, en què participen galeries de Barcelona presentant exposicions vertebrades pel paper com a suport artístic. Són moltes les entitats que han format part d’aquest certamen en aquestes cinc edicions, si bé enguany lhi participen la galeria Marcs Petritxol, Palau Antiguitats, galeria Eude, Artur Ramon Art, Fifty Dots, Gothsland, Art Petritxol, Clavell i Morgades Antiguitats, galeria A/34 i la galeria Olga de Sandoval. Col·laboració amb la Creu Roja. L’edició d’aquest 2018 té diverses particularitats, la primera és la col·aboració amb la Creu Roja de Catalunya, a la seu de la qual el dia 24 d’abril es va fer la inauguració del certamen amb un acte benèfic que ha recollit fons destinats a col·lectius de persones en risc de pobresa crònica. Cal recordar que la divisió catalana d’aquesta organització d’abast mundial és una de les poques que disposa d’un fons artístic propi, fruit de les successives donacions que artistes catalans han anat realitzant al llarg dels anys. Una altra particularitat d’enguany és la coincidència amb l’Any Guinovart en el desè aniversari de la mort de l’artista; com a commemoració, la Fundació Espai Guinovart farà donació d’una obra del creador barceloní a la col·lecció de la Creu Roja i serà la imatge del cartell de la macroexposició. “Barcelona Paper Gallery” a Madrid. Un dels fets a destacar d’aquesta edició –marcada, com tot enguany per un context polític convuls– és la cooperació i l’expansió de les fronteres d’Barcelona Paper Gallery, ja que del 16 al 22 d’abril els principals museus de Madrid han obert de manera excepcional els seus gabinets d’estampes i dibuixos amb motiu de la Madrid Paper Week. Aquesta iniciativa podria trobar a Barcelona una doble rèplica: d’una banda, Barcelona Paper Galleryi, de l’altra, les principals institucions museístiques de la ciutat –Museu Picasso, MNAC, Macba, Fundació Miró– podrien també oferir al públic les seves col·leccions d’obra en paper als assistents al certamen barceloní d’art en paper. D’aquesta manera, i amb la participació d’experts catalans en les taules rodones que se celebren a la capital de l’Estat, es fa manifesta la pervivència de les relacions entre les dues bandes de la trinxera en què estem vivint els darrers mesos. El passaport. Fins ara, el que ha resultat més característic d’Barcelona Paper Gallery és el seu passaport, directament vinculat a la idea i la voluntat que hi ha darrere dels seus impulsors. Gabriel Pinós, director de la galeria Gothsland, president del Gremi de Galeristes d’Art de Catalunya i principal ideòleg del projecte, explica que “hi ha una necessitat d’ampliar els públics que visiten les galeries, ja que actualment no hi ha una continuïtat generacional. Cal adreçar-se a la gent jove”. Amb aquest objectiu –aquella modificació de l’actitud de la massa vers l’art de què parlava Benjamin– es va plantejar la qüestió de com solucionar el problema de la distància física que separa entre si les diferents mostres que formen el certamen (tot i que bona part estan situades a l’eix de Consell de Cent amb passeig de Gràcia) i establir un vincle entre totes. La solució va ser plantejar-ho en clau lúdica: els assistents reben gratuïtament un passaport en la primera galeria visitada i, durant l’exposició, han de segellar totes les pàgines (una per galeria participant). L’assistent que aconsegueixi reunir tots els segells aspirarà a un premi, aquest any es tracta d’una obra de Josep Guinovart. Paral·lelament, el fet d’exposar obres de preus assequibles i d’artistes de renom contribueix a un eventual apropament al col·leccionisme per part del públic més jove (i del no tan jove també). A més, el passaport convida també a escollir la millor exposició, i afavoreix així l’avenç en clau interna i enforteix la relació amb el públic de cara a pròximes edicions. Gabriel Pinós hi afegeix que “en les darreres edicions Barcelona Paper Gallery ha assolit de mitjana la remarcable cota de 8.000 assistents. En primer lloc, això ens permet parlar d’una clara tendència a la consolidació, i, en segon lloc, d’un encoratjador avenç vers el compliment de l’objectiu del certamen, que és ampliar la base social de l’art”. A la imatge, la galeria Gothsland presenta a Barcelona Paper Gallery una obra de David Martí (Barcelona, 1960 - París, 2007), La musa de Cadaqués. Juliol 2002. Acrílic sobre paper. 61x50 cm.