Vermell, bellesa i sacralitat: Dogitana a LaContra

Lacontra Centre de Creació i Difusió d'Arts, carrer de la Puríssima Concepció 9 de Barcelona, presenta a partir del 26 de maig l'exposició D'Natura Rerum de Dogitana. Com ells expliquen "hi obres pasmosas, sorprenents, desconcertants que condicionen definitivament la nostra relació amb el món. De quedar-nos únicament amb dues obres d'aquest Panteó imaginari tindríem, amb total seguretat, a Malevitch i van der Weyden. Quina relació guarden entre ells? Malevitch està present en van der Weyden o viceversa, no importa. Comparteixen retòrica, afició per el sublim, pel color vermell, perquè es tracta d'això, l'afició per la sang de la crucifixió i per la bellesa en si. Vermell = bellesa = sacralitat. Després hi ha el blanc i el negre, o el dia i la nit, la llum i la seva absència. Ho tenim tot? Segueixen faltant aquelles coses, aquests cossos en moviment que es posen de tant en tant, se sobreposen sovint, carreguen amb la seva imatge com es porta un vel ... Aprèn amb això que des de la superfície dels cossos s'escorren sense parar fins teixits, imatges impalpables. El dia de la inauguració, el 26 de maig de 2018, a les 20:30h el grup de folk i blues The Brothers Dupree oferirà un concert en directe. La mare, Constance Dupree, un Cajun nascuda a Lafayette (Louisiana), es va casar dues vegades. El primer matrimoni li va durar ben poc, però el temps suficient per parir a dues criatures. L'home no va tornar mai de la guerra. Ella, que era molt creient, sovint anava a l'església. Allà, un afroamericà lliure anomenat James Armistead feia de Pastor. Amb ell va tenir el tercer hijo.Constance, James, i els seus tres fills van viatjar per tota la geografia nord-americana durant anys. Sempre que arribaven a un nou lloc, els germans Dupree corrien a ajuntar-se amb els músics locals per aprendre cançons noves del repertori Americà. A la imatge, obra de Dogitana.