.El Museu d’Art Modern de Tarragona presnta fins al 10 de juny del 2018 l'exposició Inner Landscapes.
Inner Landscapes és una exposició que es presenta al Museu d’Art de Tarragona amb unes obres que uneixen dos llenguatges artístics (l’escultura i la fotografia) que ens endinsen en un món imaginari que ens treu de la nostra quotidianitat i ens porta cap a llocs que ens interroguen.
La irrealitat de les imatges ens impacta i ens força a sortir del nostre entorn habitual. La incomoditat que això genera ens obre a noves mirades que ens encaminen a situar-nos davant del resultat de la recerca dels dos artistes.
Les escultures de Béatrice Bizot desprenen serenor, els rostres amb els ulls tancats ens forcen a girar la mirada del món exterior al món interior, a fugir del soroll per enfrontar-nos a la solitud del nostre silenci.
La ubicació de les peces de les imatges fotogràfiques, realitzades per Ramon Cornado, ens posa al davant la contradicció entre la serenor de la imatge interna i la duresa d’un entorn estrany encara que real. D’una manera pausada ens mostra com la civilització ens porta a la destrucció i, alhora, en una aparent contradicció, ens mostra el retorn a la terra que en altres imatges sembla que ens entossudim a destruir.
El temps s’ha aturat, la destrucció només es pot combatre amb la imatge de la mirada interior, l’impacte del silenci és la crida que uneix els dos llenguatges.
Paisatges interns que confronten dos mons i mostren com la mirada no/mirada és el que resta entre el paisatge que no ho és perquè desprèn destrucció.
El lloc que ocupa l’home en el seu entorn és un dels reptes que se’ns obren davant les imatges esculpides i fotografiades. Els espais perifèrics que caracteritzen les imatges de Ramon Cornado potencien la recerca del silenci i la necessitat de la no-resposta.
La desubicació que suggereixen les imatges esdevé real en l’exposició, les peces s’instal·len en llocs no habituals, fugen del cub blanc i conquereixen el Museu d’Art Modern de Tarragona per fer-nos evident que ens calen noves mirades, que no podem enquadrar-ho tot en la comoditat d’allò ja conegut, si volem descobrir maneres diferents de percebre hem d’acceptar el repte de mirar des d’altres llocs.
Realitat i poesia mantenen també un diàleg en aquestes peces fetes d’obra matèrica i obra visual, una altra constatació que no podem continuar conformant-nos amb només allò que ens és habitual. En un món saturat d’imatges només ens aturarem davant d’aquelles que ens mostren altres vies per conèixer i descobrir.
Béatrice Bizot, escultora nascuda a Milà, ha treballat arreu però sempre buscant, a través de la utilització de diferents materials, la relació entre l’ésser humà i el seu entorn. Al mateix temps, Ramon Cornado, fotògraf tarragoní, treballa la mirada a través de l’observació de la realitat que l’envolta des del prisma proper a la poesia visual.
Dues mirades introspectives realitzades des de dos llenguatges diferents s’uneixen per donar forma a unes obres que impacten i ens qüestionen.