La Fundació Ideograma celebra els 50 anys del Maig del 68

La Fundació Ideograma, Fàbrica Lehmann al carrer Consell de Cent 159 de Barcelona, presenta del 23 de maig al de 29 juny l’exposició Mayo del 68 ¡Arde! per commemorar els 50 anys del Maig del 68. L’exposició, comissariada per Gabriela Berti, es configura com un diàleg d'iguals entre el Maig del 68, a França, i Tucumán Arde, a Argentina. Per establir aquest diàleg, s'hi recullen materials gràfics d'arxiu com fotografies, cartells, manifests, etc. La mostra es completa amb documentals que recullen la memòria d'alguns dels i de les protagonistes actius d'ambdós esdeveniments i una instal·lació sonora. L’exposició forma part d’un programa d’activitats més ampli que pots consultar aquí i que compta amb el suport de l’Institut français Barcelona. En acabar l'acte d’inauguració oferirem una copa de vi, cortesia de la Denominació d'Origen Catalunya, i una petita degustació gastronòmica (gràcies al suport de: Oro Líquido, La Clotenca i Sataub). El programa Mayo del 68 ¡Arde! aborda la poètica generada en aquest context, sota la proclama de que l'art no és una activitat separada de la vida i que, per tant, la seva situació és política. El pensament revolucionari del maig francès es va materialitzar en grafits i cartells amb missatges, il·lustracions, dibuixos, etc., realitzats de forma anònima o col·lectiva a l'Escola de Belles Arts de París, Escola d'Arts Decoratives i agrupacions de barri, de treballadors/es, etc. L'art va esdevenir un element clarament pertorbador amb una funció política, que va tenir el seu correlat en una de les avantguardes de referència del moment: l'Argentina. Al novembre de 1968 es posa en marxa "Tucumán Arde", una obra col·lectiva d'un grup d'artistes i intel·lectuals de Buenos Aires i Santa Fe, en la qual es feia visible que l'art és un territori de fractures. Les crisis socials, polítiques i econòmiques van ser l'abonament per a accions artístiques-polítiques-revolucionàries. "Tucumán Arde" va saber potenciar el seu impuls creatiu a través d'un fet polític candent en aquesta província, que buscava afavorir els monopolis nord-americans desprotegint a les treballadors / es dels enginys sucrers. A més uns mesos abans, al juny de 1968, la convocatòria del Premi Braque promogut per l'ambaixada francesa, posava una clàusula de censura a la convocatòria, en previsió del que estava passant a París. Això va desencadenar una abrupta reacció de l'avantguarda artística de Buenos Aires i Rosario.» A la imatge, cartell "Mayo del 68 ¡Arde!".