"Las Kellys", protagonistes de la nova exposició en línia de La Virreina

Las Kellys. Lluites de dones a la Barcelona precària és la nova exposició en línia de La Virreina Centre de la Imatge. Aquesta mostra convida a entendre la relació entre l’increment de la feminització del treball i la precarietat laboral, que té l’origen en el model laboral del capitalisme espanyol configurat en les dècades dels vuitanta i dels noranta. El col·lectiu Las Kellys Barcelona, les cambreres d’hotel auto-organitzades, desafien aquest model laboral que anomenen o pateixen com a externalitzacions i que ha anat rebaixant les condicions laborals i precaritzant el treball i la vida de milions de persones. La transformació profunda del treball després de les noves formes d’explotació capitalista no només ha repercutit en la vida quotidiana i en la composició social de la classe treballadora, en concret de les dones, sinó també en tot un entramat de relacions socials, polítiques i culturals, i ha generat contrastos propers i permanents en les grans urbs europees. Un model d’això és Barcelona, que, com Madrid, Múrcia o qualsevol altra ciutat turística de l’Estat espanyol, sembla que estigui dividida en dues meitats. Una, la cosmopolita i resplendent, és la que ofereix cultura, lleure, barris pintorescos per visitar, museus, teatres, música, mar i muntanya. L’altra és la de les dones de la classe treballadora que fan que funcioni tot aquest entramat turístic. Elles són les que reben les remuneracions més baixes per les seves feines, considerades ocupacions de categories elementals. Les dones de la classe treballadora han demostrat que es pot trencar amb la fragmentació i l’individualisme, que es poden organitzar per emprendre lluites col·lectives, al costat de tota la classe treballadora, al costat d’altres col·lectius socials. Han de fer vagues, caixes de resistència, comissions de suport, tornar a allò «vell i tradicional», perquè han de lluitar com ho van fer les seves besàvies, per «igual treball, igual salari» i fins i tot perquè les deixin treballar. Aquesta exposició vol reflectir aquestes experiències. Perquè el camp de batalla de la lluita de gènere és un terreny de la lluita de classes per recuperar i conquerir, des d’aquí, tant els drets perduts com encara per guanyar de totes les dones. Obres seleccionades: Ficciones Anfibias, María Ruido. Tiempo Real, María Ruido. Precarias a la Deriva: a la Deriva por los Circuitos de la Precariedad, Precarias a la Deriva. Blanca sobre Negra, Pedro Ortuño. Necesidad, Pedro Ortuño. El Concurso de la Gran Felicidad (esto pasa mucho), Estíbaliz Sadaba. A la imatge, fotograma de "Tiempo Real" de María Ruido.