J.V.Foix: "Els veïns del meu carrer..."

Aquest 2018 es commemoren 125 anys del naixement de J. V. Foix. A més, fa 100 anys del mític 1918 amb què el poeta va batejar el seu Diari. Per això, setmanalment publicarem un dels 203 textos que el van acabar conformant, tot i que la idea inicial de Foix era la d’arribar als 365, igual que els versicles del Llibre d’amic e Amat de Llull. "Els veïns del meu carrer..." Els veïns del meu carrer vivim tots en cases iguals. Són tan petites com una cabana pirinenca, i de lleny. Bastides damunt uns troncs de pi, tenen un ull de bou com a única obertura. De nit, quan coven les mentes i grana la lluna, els veïns traiem el cap per la finestra circular, i ens mirem els uns als altres amb un somriure manyac. De tant en tant sentim un sotrac que imita el dels trens invisibles i llunyans. Els nostres fronts d’astrònom són lluminosos, i els braços i les mans, transparents, pengen, amb floral defallença, per la façana. La randa de la neu amaga, al fons de tot del país, la dolça cara que només podem veure al foscant dels dissabtes. Avui En Simó Ponç, cap de la càbala i teürg, m’ha donat un filtre perquè l’aboqués a l’estany on les noies es banyen a mitjanit de Sant Joan. Li he dit que no i, d’amagat del veguer, que viu dels seus horòscops, he esquinçat la carta del zodíac al canyar, i m’he allunyat per l’avinguda dels trapezis. J. V. Foix Del Diari 1918