Cinquena edició de l'Embarrat, Festival de Creació Contemporània

El recinte fabril de Cal Trepat, a Tàrrega, és escenari, del 25 al 27 de maig, de la nova edició –la cinquena– de l’Embarrat, Festival de Creació Contemporània. Nascut el 2014 per iniciativa de Natàlia Lloreta i Jesús Vilamajó, aquesta mostra continua consolidant-se com una de les principals cites del calendari català enfocada a la visibilització de l’art emergent de totes les disciplines. L’Embarrat és el sistema de transmissió per politges que s’emprava a la fàbrica Trepat, on es fa el festival, i que portava el moviment des d’un únic motor fins a totes les màquines del recinte. De la mateixa manera, el festival pretén ser una cadena que transmeti als creadors emergents un impuls d’energia necessari per fer els primers avenços –sempre complexos– en la seva carrera, fent manifest el contacte humà com a manifestació artística. Els artistes o col·lectius presentats a l’esdeveniment aspiren, d’una banda, al premi Embarrat i, de l’altra, a la participació en l’exposició col·lectiva La gran màquina. El silenci. En aquesta mostra, els artistes seleccionats presenten peces que girin entorn de la temàtica que decideix l’equip curatorial escollit per a cada edició. Enguany aquest equip està format per Frederic Montornès i Jesús Vilamajó, que han proposat el silenci com a leit motiv d’aquesta cinquena edició de La gran màquina. En un entorn fabril, el silenci era un bé escàs; els treballadors estaven sotmesos al martelleig continu de la maquinària durant tota la llarga jornada de feina, que cop rere cop anava perforant els seus timpans. Això provocava diverses conseqüències: l’anhel del silenci de les hores de descans i la voluntat d’aprofitar aquests moments ociosos per parlar, tot i que amb algunes restriccions –el silenciós jou del patriarcat– en les dones, que sovint es veien obligades mantenir el silenci fins i tot quan no era imperatiu pel soroll ambiental. En anteriors edicions, la temàtica de La gran màquina ha passat per altres entorns temàtics, des del concepte as slow as possible fins a l’alienació, passant per estar “en desús”. Els marcs conceptuals escollits per a cada edició de la gran exposició de l’Embarrat plantegen discursos que, de manera més o menys directa, dialoguen amb l’espai fabril que els acull i la seva història i permeten als artistes generar discursos i propostes que, des de la trinxera de la contemporaneïtat, reflexionin sobre aspectes concrets d’una societat –la nostra– hereva de la tradició industrial que representa Cal Trepat. Premis del 2017 i jurat del 2018. Pel que fa al premi Embarrat - Institut d’Estudis Ilerdencs, en la passada edició va ser entregat a l’artista María Sánchez per la seva obra Interior D, mentre que Daniel Moreno i Laura Llaneli van ser també reconeguts ex aequo per les seves peces titulades Vuit temporitzadors elèctrics i Gnossienne n.1 respectivament. Altres artistes, com ara Estela Ortiz o Manuel M. Romero, han estat reconeguts amb el premi Embarrat-IEI. Aquest 2018, el jurat del festival està format per Cèlia de Diego, directora del Centre d’Art La Panera, Alexandra Laudo, comissària independent, Roser Miarnau, historiadora de l’art i tècnica del Museu Trepat, el galerista Jordi Mayoral de la galeria Mayoral i Anselm Ros, comissari de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.