El misteriós lirisme de Pilar Cerdà arriba a la Galeria Dionís Bennàssar

La Galeria Dionís Bennàssar de Pollença, carrer Antoni Maura 11, presenta del 26 de maig al 21 de juny de 2018 l'exposició individual de Pilar Cerdà Silenci. Artista multidisciplinària: escultora, ceramista, pintora, gravadora. Li agrada submergir-se en instal·lacions conceptuals, generalment relacionades amb la solidaritat, l’equilibri de l’ecosistema i la dimensió humana. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de les Illes Balears. Formació a l’Escola Massana de Barcelona. És graduada en Arts Aplicades per l’Escola d’Arts i Oficis de Palma. La seva formació ha estat constant i continuada, sempre investigant noves possibilitat expressives. Segons la crítica Pilar Ribal, de la seva obra cal destacar els següents aspectes: "la seva particular síntesi d’aspectes formals, estètics i simbòlics, heretats d’un temps primitiu, amb una mirada cap a la història, i amb un segell industrial contemporani". Gudi Moragues Jaulin du Seutre diu de les seves obres que "ens mostren formes heretades de la natura, com ara la figura humana en la seva forma conceptual i pura, aconseguint un matís simbòlic i suggeridor. Tot això sempre a través del joc que crea amb els volums i les formes estilitzades dels cossos. El seu misteriós lirisme concita una acció a mig camí entre el moviment i l’estatisme". El silenci en Pilar Cerdà és germinal i subalvi, habita a l’espai interior i enllaça amb l’instant previ a la creació del món... el silenci de Pilar Cerdà és de l’estirp del que els antics grecs consideraven com l’origen de tota filosofia, i que el zen testimonià com a cim de l’evolució. De fet, el silenci clarament no existeix en el nostre món, és una entelèquia abstracta màxima, i per tant la base de partida més adequada per a un treball creatiu tan exquisit com el trànsit per la indagació de les formes i les seves implicacions simbòliques que desenvolupa Pilar Cerdà. L’exposició Silenci a la galeria Dionís Bennàssar de Pollença desplega obres en distints suports, tant en dues com en tres dimensions de base, i en totes hi incorpora aquesta quarta dimensió que és el temps, al qual tant deu el silenci. Escultures que tenen l’aire i el buit com a elements incorporats a la seva estructura, peces d’acer o de ferro que s’enconquen o s’estiren i mostren a la seva ànima tatuatges carregats de misteri reflexiu, algunes formes vagament humanes... els dos papers, un de vermell tens i un altre de groc expansiu, que parlen del silenci anterior al vertigen de la creació. Per Carlos Jover  la mostra s’emmarca en "l’extensa tradició de l’univers d’allò abstracte que va començar fa més d’un segle i l’impuls de la qual continua tenint una enorme vigència. De fet, el món camina en aquesta direcció, i la culminació d’aquest recorregut és precisament aquesta màxima expressió abstracta, aquest maëlstrom que constitueix el silenci del qual parteix i al qual també paradoxalment arriba l’obra de Pilar Cerdà. Però per entendre- ho de veritat cap paraula no serveix; l’obra d’art no admet subterfugis ni tècniques al·lusives, és insubstituïble com a experiència i com a aliment sinestèsic. Així que, com afirmà el savi de Viena, Wittgenstein, és el moment de dir que davant l’indicible és millor callar. Que parli des del silenci més pur l’obra meravellosa de Pilar Cerdà". A la imatge, Pilar Cerdà al costat d'una de les seves escultures.