Ca l’Anita de Roses, plaça Sant Pere 2, presenta del 2 al 24 de juny de 2018 l’exposició individual de l’artista Mònica Campdepadrós A la recerca del Tot.
Sembla un títol pretensiós per inabastable, però precisament aquest és un afany que mou a l’artista: la comprensió del món, de l’ésser i l’intent d’unificació dels infinits trossos d’existència.
D’aquesta temptativa de trobar un corpus unitari des de l’heterogeni, sorgeix aquesta exposició de 17 obres amb 11 peces de nova creació i 5 d’altres recopilades a cura de Toni Martínez, historiador de l’art i assessor cultural, i una última remuntada factura i intencionalitat renovades.
Sense fer referència clara a quelcom concret – aquestes noves peces volumètriques que estan fetes bàsicament de fusta i color– contenen diverses capes on s’amaguen significats, conceptes i intencions que no cal comprendre amb l’intel·lecte i que pretenen expandir-se en una vibració de llum, volum i moviment.
Si en l’anterior treball Re/Animar recopilava materials trobats a la natura per donar-los nova vida, en A la recerca del Tot el material creatiu són les inquietuds de coneixement a través de l’experiència, cercant el Tot en un exercici de risc i exploració.
L’anar cap a un mateix per descobrir-se; la identitat corporal com a signe extern d’una realitat intangible; fenòmens quàntics com la intrincació o l’entrellaçament; el doble quàntic; números, nodes de circuïts biològics o tecnològics, generacions... ciència i consciència.
Per altre banda, trobem 4 grans peces d’una etapa anterior on hi ha impresa la voluntat de reflectir quelcom d’essencial explorant variacions i moviments tan interns com externs, sobre les forces contraposades de la polaritat i l’anhel d’unitat. Dues instal·lacions, des d’un altre focus, fan referència a l’home-dona vers l’extern: la necessitat del mirall de l’altre per reconèixer-nos i ser i les múltiples vicissituds dialèctiques que això ens comporta; i una altre peça que inicialment tenia un caire íntim, ara és remuntada amb un significat alhora polític, donat que l’home-dona és un animal polític en tant que ésser social que viu en un temps i lloc concrets.
Com explica en Toni Martínez al text pel catàleg de l’exposició: "Davant la visió reduccionista que els temps moderns imposen i sota la tirania de la mirada racional que impera al món, o del domini mercantilista de la natura i les relacions humanes, la proposta de l’artista Mònica Campdepadrós és anar a la recerca del tot. No com una actitud pretensiosa per inabastable, sinó com a compromís poètic i artístic. Una actitud ètica, plena d'humilitat que es retroba en el reconeixement de tot allò que desconeixem.
La recerca de la unitat, es prendre consciencia de la multiplicitat de les diferents capes que determinen els esdeveniment, que conformen la matèria, que donen nom a la nostra pròpia identitat. Finalment, que és el jo, sinó una acumulació gairebé infinita de partícules a la deriva.
La dualitat cartesiana que el racionalisme separa com si fos una taronja, és mostrada a l’espectador famèlic de coneixement per part de la Mònica Campdepadrós per tal que ens adonem que les dues mitats formen part de la mateixa peça. Però aquest mostrar el fruit que és al mateix temps conceptual i nutritiu, real i espiritual, acaba convertint-se davant els ulls d’aquell que l’observa pausadament en una magrana quàntica, a on s’entrellacen els diferents plans de realitat.
Aquesta dualitat es fa present igualment en el sistema de treball de l’artista. Trobem una forta càrrega conceptual connectada sempre amb l’acció, amb una forma entendre l’art com a expressió del fer.
Les peces exposades a Ca l’Anita, en la seva diversitat formen part d’un tot que va des de la part més íntima de l’artista, amb una sèrie d’autoretrats realitzats a partir de la recerca interior mitjançant la meditació i l’estudi de la geometria sagrada, a la part més pública, com per exemple la peça «Trajectòria en groc», a on es reflexiona sobre el moment polític a Catalunya".
A la imatge, obra de Mònica Campdepadrós.