Exposicions
Rachel Whiteread exposa al Belvedere
Rachel Whiteread (Londres 1963) és una de les artistes britàniques de la seva generació amb més projecció internacional. Va ser la primera dona a guanyar el prestigiós premi Turner en 1993 i pocs anys després representava Gran Bretanya a la Biennal de Venècia. Rachel Whiteread formava part del famós grup Young British Artist l'obra dels quals -orquestrat tot pel galerista Saatchi i amb les estratègies de mercat oportunes- pujà com l'espuma en popularitat i preus. Sortosament l'artista va sobreviure a tot aquell enrenou de xifres i soroll mediàtic i avui la seva obra ha sabut guanyar-se un prestigi reconegut per museus i altres institucions artístiques.
La presentació l'obra de Whiteread a Viena té una especial significació, ja que ella és l'autora del monument a la memòria de l'holocaust inaugurat l'any 2000 a la Judenplatz, al centre històric de la ciutat. Tot i que abans a Viena ja existia un monument contra la guerra i el feixisme, fou l'escriptor Simon Wiesenthal -que dedicà la seva vida a investigar i denunciar els crims dels nazis- qui tingué la iniciativa d'aixecar un monument específicament dedicat a la memòria dels jueus víctimes del nazisme a Àustria. Una imponent biblioteca de ciment, amb prestatgeries plenes de llibres col·locats al revés, buidats, inaccessibles... cada llibre representant una vida, un destí brutalment interromput. L'aixecament d'aquesta escultura a l'espai públic tardà molt més temps del previst, a causa de les polèmiques, estètiques i polítiques que l'envoltaren.
L'obra de Whiteread evoca experiències humanes i parla de memòries personals i col·lectives. L'artista s'inicià amb l'experiència escultòrica a partir del seu propi cos del qual en treia motlles. Després ha anat continuant amb aquesta experiència amb objectes domèstics propers dels quals, amb la tècnica tradicional del buidatge, n'extreu els seus motlles. D'aquests motlles l'artista els re-materialitza en nou objectes omplint el seu buit amb elements com la resina, el paper maché, el ciment o el guix. El component humà d'aquests materials on queda la petjada del pas del temps (pols, ditades, etc) contrasta amb la manera en què l'artista presenta els nous objectes escultòrics, a partir de formes seriades, col·locats en ordre rigorós, molt semblant als llenguatges minimalistes, en l'espai asèptic del museu.
El Belvedere de Viena presenta juntament amb la Tate Britain de Londres i la National Gallery of Art de Washington una mostra exhaustiva de la seva obra en l'espai d'un dels seus museus i que inclou des de petits objectes quotidians (ampolles d'aigua calenta, coixins), mobiliari (tamborets, taules) i elements arquitectònics (finestres, portes), fins a l'espai sencer d'una habitació o el buit de la seva escala. Objectes que formen part del nostre entorn, la presència dels quals era irrellevant abans, i que ara potencialment esdevenen – com els llibres buidats de la biblioteca fictícia – objectes plens de pensament, de records i experiències.
A la imatge, instal·lació Rachel Whiteread, © Belvedere, Vienna, 2018 (Foto: Johannes Stoll).
La presentació l'obra de Whiteread a Viena té una especial significació, ja que ella és l'autora del monument a la memòria de l'holocaust inaugurat l'any 2000 a la Judenplatz, al centre històric de la ciutat. Tot i que abans a Viena ja existia un monument contra la guerra i el feixisme, fou l'escriptor Simon Wiesenthal -que dedicà la seva vida a investigar i denunciar els crims dels nazis- qui tingué la iniciativa d'aixecar un monument específicament dedicat a la memòria dels jueus víctimes del nazisme a Àustria. Una imponent biblioteca de ciment, amb prestatgeries plenes de llibres col·locats al revés, buidats, inaccessibles... cada llibre representant una vida, un destí brutalment interromput. L'aixecament d'aquesta escultura a l'espai públic tardà molt més temps del previst, a causa de les polèmiques, estètiques i polítiques que l'envoltaren.
L'obra de Whiteread evoca experiències humanes i parla de memòries personals i col·lectives. L'artista s'inicià amb l'experiència escultòrica a partir del seu propi cos del qual en treia motlles. Després ha anat continuant amb aquesta experiència amb objectes domèstics propers dels quals, amb la tècnica tradicional del buidatge, n'extreu els seus motlles. D'aquests motlles l'artista els re-materialitza en nou objectes omplint el seu buit amb elements com la resina, el paper maché, el ciment o el guix. El component humà d'aquests materials on queda la petjada del pas del temps (pols, ditades, etc) contrasta amb la manera en què l'artista presenta els nous objectes escultòrics, a partir de formes seriades, col·locats en ordre rigorós, molt semblant als llenguatges minimalistes, en l'espai asèptic del museu.
El Belvedere de Viena presenta juntament amb la Tate Britain de Londres i la National Gallery of Art de Washington una mostra exhaustiva de la seva obra en l'espai d'un dels seus museus i que inclou des de petits objectes quotidians (ampolles d'aigua calenta, coixins), mobiliari (tamborets, taules) i elements arquitectònics (finestres, portes), fins a l'espai sencer d'una habitació o el buit de la seva escala. Objectes que formen part del nostre entorn, la presència dels quals era irrellevant abans, i que ara potencialment esdevenen – com els llibres buidats de la biblioteca fictícia – objectes plens de pensament, de records i experiències.
A la imatge, instal·lació Rachel Whiteread, © Belvedere, Vienna, 2018 (Foto: Johannes Stoll).
Et poden
Interessar
...
