Un quart de segle de Sónar al Tecla Sala

El Centre d’Art Tecla Sala de L’Hospitalet de Llobregat presenta del 24 de maig al 23 de juny del 2018 Ni flyers ni pósters, 25 anys d'imatge Sónar. El 1994, Enric Palau, Ricard Robles i Sergio Caballero es van unir per crear un festival pioner basat en la música electrònica, la creativitat i la tecnologia que un quart de segle després ha esdevingut una referència mundial que mou unes 100.000 persones cada mes de juny a Barcelona: el Sónar. En aquests vint-i-cinc anys, el festival s’ha caracteritzat per la mobilització i la promoció de l’avantguarda musical, però també per l’experimentació gràfica en les seves campanyes publicitàries, en gran part a causa del vessant creatiu de Sergio Caballero, que va formar part de Los Rinos juntament amb Marcel·lí Antúnez i Pau Nubiola a finals dels vuitanta. Justament aquest univers creatiu de Sergio Caballero és el protagonista de l’exposició Ni flyers ni pòsters. 25 anys d’imatge Sónar. La mostra, comissariada per Amelie Aranguren, està pensada com una gran instal·lació que presenti un recorregut a través de les experiències generades per obres vinculades a la iconografia del Sónar. Com el títol indica, s’han evitat els formats convencionals –bàners, fulls volants o pòsters, sovint sobrers en exposicions commemoratives– i s’ha apostat per documentació, fotografia, instal·lacions artístiques, escultures i vídeo. Amb aquestes obres es pretén acomplir la doble funció d’apel·lar als records de l’espectador, alhora que se n’intenten desdibuixar els límits, qüestionar-los i portar-los al límit. Ni flyers ni pòsters reuneix una cinquantena de peces repartides per les deu sales del centre hospitalenc, on el corpus creatiu de Sergio Caballero es desplega i revela els seus temes principals: la família, els objectes i figures de culte o adoració, la mitificació de l’obra d’art o el surrealisme sense oblidar el perenne humor àcid que ha marcat el treball de Caballero al capdavant de les grans campanyes del festival. L’exposició posa un particular èmfasi en la (des)mitificació de l’obra artística, i en aquest sentit ens remet directament a preceptes duchampians segons els quals un objecte qualsevol pot esdevenir obra en funció del seu context. Tot plegat posa en qüestió el paper determinant del museu com a agent constructor i legitimador de la memòria col·lectiva A aquesta mateixa memòria col·lectiva es fa referència en clau d’homenatge als fans i fidels del festival, el públic que millor reconeixerà les referències a les cèlebres campanyes protagonitzades per la família amb incontinència urinària, les bessones telecinèsiques del 2006, el futbolista Diego Armando Maradona el 2002 o els mateixos pares dels organitzadors. D’altra banda, els dissabtes 26 de maig i 2 i 9 de juny es faran visites guiades amb alguns d’aquests protagonistes: el Dioni (mediàtic lladre d’un furgó amb tres-cents milions de pessetes) el 2005, els nans del 2012 o els fantasmes del 2010. El muntatge complet de Ni flyers ni pòsters. 25 anys d’imatge Sónar pot llegir-se no com una exposició temàtica (tot i que pot ser vist d’aquesta manera), sinó que es pot veure també com una obra artística autònoma: una instal·lació més de Sergio Caballero, realitzada amb les peces i els continguts que ha anat generant i acumulant durant els 25 anys d’història del festival de música avançada de Barcelona. A la imatge, Sónar 2012.