Enrico Castellani, primera exposició pòstuma a la Galeria Cayón

Galeria Cayón presenta als seus dos espais de Madrid, Blanca de Navarra 7 i 9,  Enrico Castellani. Carte a rilievo, la segona mostra individual dedicada a l'artista italià a la galeria. L'exposició, comissariada per Bruno Cora, un dels millors coneixedors de l'obra de Castellani i que ja va ser comissari de l'anterior mostra dedicada a l'artista a la galeria el 2013, proposa un recorregut per la producció sobre paper de Castellani, un camp de treball plenament relacionat amb la seva obra sobre tela i que ha rebut poca atenció. Enrico Castellani es va formar en pintura i escultura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Brussel·les, ciutat en la qual, a més, es va graduar en arquitectura el 1956. Després de finalitzar els seus estudis va tornar al seu país d'origen on fundaria el 1959 a Milà, al costat a Piero Manzoni, la galeria Azimut. Aquest espai, associat a una publicació amb el mateix nom (encara que acabat en h, Azimuth), es convertiria en punt de trobada amb l'art més contemporani i indagaría en les característiques que diferenciaven als nous artistes dels moviments denominats Tachisme i Informalisme. Així, tant la galeria com la revista es van convertir en vèrtexs fonamentals en què es explorarien, realitzarien i presentarien els nous corrents artístics que de mica en mica s'estaven generant. Els seus primers treballs sobre paper, realitzats entre 1954 i 1958 s'inscriuen dins del corrent informalista. A partir de la segona meitat de 1958, comença a incloure en les seves peces diversos filaments o fils que permeten entreveure l'interès prematur de Castellani per la introducció del relleu en la superfície plana de l'obra. Aquesta tècnica la s'aplicaria tant en els seus treballs sobre llenç com sobre paper. El 1959, data en la qual va realitzar l'obra Superfície nera in rilievo, Castellani, posa les bases del que serà la seva manera d'abordar la creació artística a partir d'aquest moment: flexions cap a fora i cap a dins realitzades amb claus que generen una nova orografia en la superfície de la peça. D'aquesta manera el treball d'Enrico Castellani traspassa els límits de la pintura per integrar-hi els conceptes d'escultura i arquitectura per tal d'explorar i presentar un nou paradigma plàstic. Compromès amb dur a terme una redefinició de l'art per adequar-lo a les preocupacions contemporànies, Castellani integra en les seves peces llum, espai i moviment transcendint, així, la superfície plana de l'obra. Desde 1959 aplicaria aquesta tècnica, no només a les obres realitzades en tela, sinó també a la producció sobre paper en què la superfície aspra del material s'intensificaria l'efecte d'ombra i clarobscur. L'exposició Enrico Castellani. Carte a rilievo, primera des de la mort de l'artista l'any passat, reuneix gairebé una vintena d'obres sobre paper que posen de manifest la fascinació de Castellani per la matèria, l'ordre, l'ombra, la llum i la monocromia i s'ha realitzat amb la col·laboració de l'Archivio Castellani (Milà) i diversos col·leccionistes europeus. A la imatge, obra d'Enrico Castellani.