Ignasi Prat ha estat l’artista seleccionat en la segona convocatòria oberta a projectes d’art contemporani del Centre d’Art Maristany (CAM) que s’ha dut a terme a Sant Cugat,i que té l’objectiu de dotar amb suport econòmic a artistes per a l’elaboració d’un projecte a la sala del Centre d’Art Maristany, tot incentivant la producció i la creació en el sector de les arts visuals contemporànies a la ciutat.
La selecció del projecte s’ha fet mitjançant un comitè format per Xavier Aballí, professor d’Art; David Armengol, comissari d’exposicions; Salvador Juanpere, artista; Joana Llauradó i Farrés, historiadora de l’art i Àngels Ribé, artista. El projecte seleccionat es mostrarà a la sala d’exposicions del Centre d’Art Maristany del 15 de novembre (inauguració) al 31 de desembre de 2018 (cloenda).
En aquesta segona convocatòria s’hi han presentat un total de 65 propostes (5 de Sant Cugat, 28 de Catalunya, 20 d’Espanya, 6 d’Europa i 6 de la Resta del món). La proposta escollida és d’
Ignasi Prat “Inventari del retrat polític oficial”.
L’Inventari del retrat polític oficial és un fons documental auto-construït que pren com a motiu principal els retrats de governants de les sales de plens dels ajuntaments de Catalunya. La finalitat del projecte és suggerir una reflexió sobre els usos i el poder d’aquest tipus d’imatges, donar compte de la vigència de la pràctica del culte a la personalitat a través de la imatge física i proposar una urbanització d’aquesta branca de l’imaginari del poder polític.
El treball, encara en procés, compta amb més de tres-centes cinquanta fotografies classificades sota una lògica que funciona per similituds formals i temàtiques i que ha donat lloc a sèries dedicades, per exemple, als retrats del president de la Generalitat, als retrats desactivats que es troben en dependències dels ajuntaments o arxius locals, a les col·leccions de retrats d’alcaldes i presidents de Catalunya, a l’empremta que deixa la retirada del retrat del rei o vistes generals dels salons de plens. L’inventari funciona com un fons latent que s’activa, totalment o parcialment, en funció del moment i del context, adoptant estratègies i formes diverses per incidir en qüestions com l’ús de la imatge com a estratègia de consolidació del poder, la vigència del culte a la personalitat com a símptoma de dèficit democràtic o la històrica marginació de la dona en el poder polític.