L'obra gràfica recent de Jaume Plensa a PalmaDotze

PalmaDotze de Santa Margarida i els Monjos presenta fins al 30 de juny del 2018 l'obra gràfica recent de Jaume Plensa. La mostra d’obra gràfica recent de Jaume Plensa a la galeria PalmaDotze és una oportunitat per penetrar en l’univers de l’escultor abans no arribin les grans exposicions que farà a la tardor al Palacio de Cristal al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid i al Macba de Barcelona, quan farà prop de 40 anys de la seva primera exposició. L’interès d’aquests formats davant les grans escultures és que acosten l’espectador a un procés de pensament des d’una altra situació però sense abandonar la dimensió escultòrica, perquè Jaume Plensa és un escultor integral, tant pel que fa a la concepció de l’obra com a la manera d’abordar-la, així que la seva mirada sobre l’espai es projecta en tota la seva producció com un espectacle topològic (1) que sap del fracàs de comprendre l’absolut i que, no obstant això, s’hi endinsa per explorar-lo. Els diversos camps que aborda, com ara el dibuix, els llibres d’artista, projectes escènics, o, en el cas que ens ocupa, l’obra gràfica, els emprèn amb una mentalitat de projectista, i és per això que ens acosten a la manera de pensar gràficament de Plensa, però també, en tenir permanentment activat el mode escultura, ens ofereixen una via de penetració en el seu univers conceptual i formal, ple de ressonàncies. L’escultor barceloní sovint ha fet referència al silenci en relació amb la seva obra, quan al mateix temps presenta tot d’al·lusions a la paraula i al llenguatge. Ho expressa en termes de materialitat, com un vehicle que li possibilita transitar per allò que no es pot anomenar, que no es pot fixar, que no es pot contenir. Els contorns sense tancar, el degoteig de la tinta, són símptomes d’alguna cosa que ens separa del veritable drama alhora que ens dona notícies sobre l’expansió del cos, del pensament, com grans onades que retornen incansables. L’ésser humà és una constant en el seu treball, cares i cossos anònims que revelen una memòria no només de l’experiència individual, sinó del lloc i la geografia, de la diferència i l’opressió. Plensa ens els presenta des d’una mirada poètica i alhora analítica, escrutadora, que connota una dimensió ètica, que ens confronta amb la història i al mateix temps amb la nostra pròpia actualitat, amb la crisi dels refugiats a Europa, els abusos i atacs contra les persones i els moviments migratoris en tot el planeta. Amb aquestes estructures que estan sempre en permanent transformació, tot i que fixades puntualment en cada obra concreta, els silencis retrunyen com a ecos que fan ressonar dins l’espectador allò que de vegades les paraules no aconsegueixen abastar. Jaume Plensa és un dels artistes catalans actuals amb més projecció internacional, amb nombroses exposicions i escultures en espais públics arreu del món, entre les quals destaca The Crown Fountain, al Parc del Mil·lenni de Chicago (2004), i que ha estat reconegut amb nombrosos títols i premis nacionals i internacionals, com ara la Medalla de Chevalier des Arts et des Lettres (Ministeri de Cultura de França, 1993), el Premi Nacional de les Belles Arts (1997), el Premio Nacional Bellas Artes (2012) o el Premio Velázquez de las Artes (2013). Mercè Alsina (1) Arnaldo, J. “Las prisiones sin arquitectura”, a Jaume Plensa. Sinónimos Madrid, Círculo de Bellas Artes, 2006 (13-18, 13). Catàleg de l’exposició al Círculo de Bellas Artes de Madrid, el 2007. A la imatge, Invisible Sanna, 2016 (detall) de Jaume Plensa.