"Poesia Brossa" arriba a Artium

La Fundació Artium, carrer França 24 de Vitòria-Gasteiz, presenta des del 29 de maig fins el 23 de setembre de 2018 Poesia Brossa, exposició monogràfica sobre el creador català. La mostra és una revisió de l'obra completa de Joan Brossa des dels seus primers llibres fins a les últimes indagacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema i les arts d'acció. Un grup de performers desenvoluparà l'obra de Brossa a la sala de l'exposició durant la primera setmana de la mateixa. Poesia Brossa està realitzada pel MACBA i Artium, amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa. Artium, Centre-Museu Basc d'Art Contemporani, i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) presenten l'exposició Poesia Brossa, una revisió de l'obra de Joan Brossa que reuneix més de 600 obres i abundant documentació, des dels seus primers llibres fins a les últimes indagacions plàstiques, passant pel teatre, el cinema i les arts d'acció. La poesia de Joan Brossa suma accions, imatges i objectes, de manera que un dels reptes d'aquesta exposició és vincular l'oralitat i el performatiu a les convencions museístiques. Per aquest motiu, un grup de performers desenvoluparà l'obra de Brossa a la sala de l'exposició durant la primera setmana de l'exposició. Poesia Brossa està comissariada per Teresa Grandas i Pedro G. Romero i ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa, gràcies a la qual s'ha pogut incloure una vasta selecció de documentació. Aquesta exposició monogràfica de Joan Brossa (Barcelona, ​​1919-1998) reuneix més de 600 obres i una abundant selecció de documentació procedent del Fons Joan Brossa del MACBA, en un recorregut que mostra la consolidació del seu llenguatge artístic a través de les seves investigacions plàstiques, poesia, teatre, cinema i les arts d'acció. Brossa és poeta, però els seus treballs sempre es troben a la cruïlla de llenguatges, de manera que l'exposició emfatitza la seva poiesis, la seva manera de fer, el seu procés creatiu. Brossa obre un espai nou, l'espai en què la poesia suma accions, imatges i objectes. En aquest sentit, la mostra suposa una revisió del seu treball a partir de tres qualitats: l'oralitat, el performatiu i l'antipoesia. Brossa desenvolupa la seva pràctica artística des dels anys quaranta, en un context sociopolític marcat per la dictadura franquista i en una situació cultural caracteritzada per l'absència de propostes avantguardistes i innovadores. Des dels seus inicis, porta a terme un treball de renovació estètica fonamentat en la investigació literària i artística. Fins al moment de la seva mort, la seva extensíssima producció no deixa de buscar noves formes d'expressió i d'experimentar amb diferents mitjans. Poesia Brossa s'inicia en el moment en què es forgen i defineixen els trets de la seva poètica, amb els seus primers escrits que daten de la guerra civil espanyola, i conclou confrontant i posant en diàleg la seva obra amb la de Marcel Mariën, Ian Hamilton Finlay i Nicanor Parra. Al llarg del recorregut es recullen aspectes destacables de l'univers Brossa com la crítica a la mercaderia, el concepte poètic del llenguatge, la lectura de Brossa com antipoesia o el transformisme. També es manifesten gestos i accions polítiques com la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 1970 o l'itinerari antiturístic per Barcelona, ​​que constitueixen alguns dels casos d'estudi inclosos en l'exposició. Poesia Brossa s'estructura en cinc àmbits. En el primer d'ells es recullen els seus primers escrits, així com obres que mostren com pren partit per Miró davant de Dalí, el seu gir materialista afí al desplaçament informalista de Tàpies o la influència de Joâo Cabral de Melo, entre d'altres aspectes. En el segon s'exposa una àmplia selecció de les Suites (1959-1969) i els Poemes habitables (1970), en els quals Brossa incorpora elements a manera de jocs o diàlegs amb la pàgina que tenen com a resultat un ric llenguatge poètic basat en intervencions mínimes. El tercer àmbit revisa la poètica brossiana a través del transformisme i de llenguatges no considerats convencionalment artístics però que ell inclou en la seva gramàtica personal, com el estriptis i la màgia, entre d'altres. El penúltim apartat és una recapitulació visual que presenta les obres a partir d'un disseny expositiu inspirat en tres exposicions realitzades entre 1988 i 1989 en tres galeries (Mosel & Tschechow de Munic, La Màquina Espanyola de Madrid i Joan Prats de Barcelona). Finalment, un apartat sobre les Constel·lacions Brossa amplia les referències cap a altres artistes amb els quals Brossa evidència nombroses coincidències temàtiques, formals i conceptuals: el belga Marcel Mariën, l'escocès Ian Hamilton Finlay i el xilè Nicanor Parra. A la imatge, vista d'una de les sales d'exposició de "Poesia Brossa" al Macba.