Alicia Koplowitz dóna al Museu de Belles Arts una pintura de Luis Paret i Alcázar

La col·leccionista Alicia Koplowitz dóna al Museu de Belles Arts de Bilbao una pintura de Luis Paret i Alcázar (Madrid, 1746-1799). Es presenta al públic en el context de l'exposició 110 Anys 110 Obres com homenatge a la generositat i esperit filantròpic dels que al llarg de la història del museu ha contribuït amb les donacions a la formació i desenvolupament de la col·lecció. El museu amplia amb aquesta donació la seva excel·lent representació de l'artista, ara composta per vuit pintures: El Diví Pastor (1782), Vista de Bermeo (1783), Triomf de l'Amor sobre la Guerra (dues llunetes en pendant) (1784), Vista de l'Arenal de Bilbao (1783-1784), Escena de vilatans (fragment) (1786), Vista de Hondarribia (fragment) (1786) i La Mare de Déu amb el Nen i Jaume el Major (1786). El catàleg de Paret posa de manifest diverses formes d'ingrés a la col·lecció: les aportacions fundacionals de l'Ajuntament de Bilbao (El Diví Pastor i La Mare de Déu amb el Nen i Santiago el Major en 1913), les adquisicions del museu (Vista de Fuenterrabía en 1986 i Triomf de l'Amor sobre la Guerra el 1999), les donacions (Escena de vilatans per don Plácido Arango en 1996 -felizmente reunida amb l'altre fragment de la composició, Vista de Fuenterrabía - i la que ara es presenta), la dació de BBVA aportada per la Diputació Foral de Biscaia (Vista de l'Arenal de Bilbao el 1996), i l'adquisició gràcies al patrocini de BBK ia les aportacions dels Amics del Museu (Vista de Bermeo en 2017). Entre 1779 i 1789 Luis Paret i Alcázar va residir a Bilbao complint part d'un desterrament ordenat pel rei Carles III per la seva connivència amb la vida llicenciosa del germà menor del monarca, l'infant don Luis de Borbó. Durant aquest temps va realitzar una obra de maduresa que inclou encàrrecs religiosos, composicions al·legòriques i la sèrie de paisatges dels ports del Cantàbric, que va començar amb la vista de Bermeo (1783), adquirida pel museu al desembre de l'any passat, i va tenir el seu continuació a partir de 1786 gràcies a l'encàrrec de Carles III. En aquest període bilbaí se situa l'execució de Triomf de l'Amor sobre la Guerra, que ingressa ara per donació a la col·lecció del museu, on es reuneix amb una altra obra amb el mateix títol i característiques. Totes dues van pertànyer a una col·lecció privada anglesa. La que va entrar al museu en primer lloc va sortir al mercat a finals de la dècada dels 90, moment en què va ser adquirida. En 2017 va sortir al mercat la segona, ara donada per donya Alicia Koplowitz. Després d'aquestes vicissituds, els dos llunetes es reuneixen després de dues dècades "en una d'aquestes afortunades casualitats que no són freqüents en el món dels museus", tal com afirma Manuela Mena en el llibre que el museu ha publicat en ocasió de la donació. Els dos llenços són originals dins de la producció del pintor pel seu format i mesures -dos mitjans punts d'aproximadament 81 x 160 cm-, molt diferents de les seves pintures de cavallet, totes elles de mida reduïda. La recent neteja realitzada en el Departament de Conservació i Restauració del Museu ha tret a la llum una banda de color gris afegida a una restauració antiga que recorre tot el perímetre de les obres. Això porta a pensar que probablement va ser incorporada quan les llunetes van ser separats del seu muntatge original, ja que tot indica que van estar encastats a la paret d'una habitació dins de marcs d'estuc blanc amb motius decoratius daurats, segons el gust del segle XVIII. També la tècnica pictòrica difereix de la dels seus petits quadres d'estil rococó, amb una pinzellada delicada i transparent, atenta als detalls. Aquí Paret es mostra més lliure i enèrgic, segurament pel fet que les llunetes van ser pensats per ser col·locats en alt, enfrontats i amb una vista en perspectiva de baix a dalt. L'ús de les mateixes tonalitats i recursos -com el modelat dels volums mitjançant petits trazos- confirmen que van ser executats a la vegada, destinats a un mateix àmbit i, per tant, amb un programa iconogràfic complementari. Temàticament les dues composicions presenten nus infantils emmarcats per garlandes de flors ia punt de començar les accions que els relacionen: el de la dreta deixaria anar el colom que "volaria" cap al nen adormit en l'altre lluneta situat a l'esquerra, que al despertar "llançaria" la fletxa amb les tres roses enfilades. El color de la pell i la postura més decorosa del primer ha portat a pensar que es tracti d'una representació de Venus nena, que porta la corona de llorer com a símbol del triomf de l'Amor sobre Mart, encarnat en el nen de l'altre lluneta. En el llibre abans esmentat, Manuela Mena planteja la possibilitat que les dues obres fossin un encàrrec d'algun notable o comerciant de la Vila i que, pel seu tema, formaran part de la decoració d'una cambra nupcial. A la imatge, pintura de Luis Paret i Alcázar.