Des del 8 de juny i fins al 21 d'octubre, el Museu d'Art Abstracte Espanyol de Conca, Fundació Juan March, presenta una mostra sobre Hans Hinterreiter (Winterthur, 1902 - Eivissa, 1989), artista suís vinculat a l'art concret del cercle de Max Bill.
Hinterreiter, que va passar gairebé tota la seva vida a Eivissa, és autor d'una extensa i peculiar obra, fundada en el treball amb patrons geomètrics i fortament influïda per la música i les teories del color, una pintura que l'artista va imaginar amb vocació dinàmica i lligada al moviment.
En aquesta exposició es presenten unes setanta-cinc obres, que provenen majoritàriament de la Fundació Hans Hinterreiter de Zuric, a més d'algunes col·leccions particulars, i una variada selecció documental, que permeten reconstruir la investigació sobre el color i la forma a partir de la lògica constructiva que Hinterreiter va desenvolupar durant tota la vida.
Després d'estudiar matemàtiques i arquitectura, Hans Hinterreiter va descobrir en els anys trenta la teoria del color sistematitzada pel químic alemany i premi Nobel Wilhelm Ostwald. Des d'aquest moment, dedicaria tots els seus esforços a desenvolupar un plantejament teòric i pràctic propi que es concretaria en la construcció, a suggeriment del propi Ostwald, d'un Formorgel [òrgan de la forma] i un Farborgel [òrgan del color], artefactes que li van permetre obtenir múltiples combinacions formals i cromàtiques a partir d'estructures geomètriques elementals. Hinterreiter, a més, va publicar els seus estudis sobre la forma i el color en els seus llibres Geometrische Schönheit [Bellesa geomètrica], 1958, i Die Kunst der regnin Form [L'art de la forma pura], 1978, que va publicar a Barcelona.
L'exposició està acompanyada per un catàleg, que constitueix la primera monografia de l'artista en espanyol. Inclou textos de Hinterreiter i de Max Bill, a més d'assajos d'especialistes i coneixedors de l'artista i la seva obra com Rudolf Koella, Karl Gerstner o Timo Niemeyer; inclou a més part de la correspondència entre Max Bill i Hans Hinterreiter, editada i comentada per Jakob Bill.
Al costat de l'exposició Hans Hinterreiter (1902- 1989) es proposa un programa de cinema experimental titulat «L'abstracció en moviment (1921-2010)», centrat en peces que conjuguen l'abstracció, el moviment i la música visual, amb una selecció de vint pel·lícules des de les avantguardes històriques dels anys vint fins als nostres dies, i que exploren la relació entre forma, color i música.
El programa, amb realitzadors que van des Man Ray, Hans Richter, Marcel Duchamp, Walter Ruttmann, Oskar Fischinger o László Moholy-Nagy fins creadors contemporanis com Larry Cuba, Adam Beckett o Aurora Gasull-Altisent, ha estat concebut per MAD, les creadores del Punt i Ratlla Festival, el festival internacional dedicat a l'art abstracte en moviment, en col·laboració amb la Fundació Joan March. El programa de pel·lícules, que es podrà veure diàriament projectat en loop a l'espai del Gabinet, vol contextualitzar l'obra de Hinterreiter, qui, arran del seu descobriment de l'ornamentació hispanomusulmana durant un viatge pel sud d'Espanya el 1934, es va interessar per aquest tipus de motius i va intentar desenvolupar models formals i cromàtics nous i fer consistir la seva pintura en «imatges que flueixen».
A la imatge, Hans Hinterreiter, "SWF 103", 1973. Col·lecció Chantal i Jakob Bill.