Venustas: La Biennal d'Arquitectura de Venècia i RCR

El 26 de maig es va inaugurar la Biennal d’Arquitectura de Venècia. En l’edició d’enguany, el comissariat general ha recaigut en l’equip irlandès Grafton; un equip menys rellevant que en edicions anteriors, que, unit a una proposta més aviat tèbia i de poca profunditat ideològica, genera menys expectatives però segurament també més llibertat d’acció per als comissariats nacionals. La notícia que ha animat la prèvia d’aquesta biennal és la participació, per primer cop, de la Santa Seu. Dotze equips d’arreu del món construiran una capella, expressament dissenyada, en un jardí a la Isola de San Giorgio Maggiore. Els únics espanyols escollits pel Vaticà han estat Eva Prats i Ricardo Flores, que seran també, amb Benedetta Tagliabue i Carme Pinós, els únics equips catalans presents en la secció oficial. Pel que fa a la participació catalana, l’exconseller Santi Vila i l’Institut Ramon Llull van decidir, prèvia consulta al sector, que l’excepcionalitat de la concessió del premi Pritzker a RCR justificava que els olotins s’encarreguessin d’organitzar la presència a la biennal d’enguany. L’absència d’un concurs va provocar crítiques entre els que van veure frustades les seves expectatives com a possibles curadors, circumstància que es va corregir, en part, amb la convocatòrtia d’un concurs obert per a un cocomissariat que s’encarregaria de qüestions logístiques, promocionals i de muntatge. Pati Núñez i Estel Ortega foren les escollides, un equip ben coneixedor del complex ecosistema venecià on l’èxit de la proposta depèn de la capacitat de posicionar-se en una setmana inaugural farcida d’activitats i d’impactes mediàtics. En espera de la proposta definitiva, el que sabem a hores d’ara és que al pavelló no s’hi presentarà l’obra construïda de RCR. Tal com afirma Núñez, aquest darrer any els olotins han estat tan insistenment publicats que presentar de nou la seva obra seria redundant i de limitat interès. En comptes d’això, el pavelló serà una finestra als paisatges físics i mentals de la Carme, en Rafael i en Ramon; una oportunitat per conèixer el seu pensament i la seva posició filosòfica davant l’arquitectura i la vida. Sabem també que compartiran un espai del pavelló amb sis escoles d’arquitectura, que, per torns i prenent com a base un concurs plantejat per RCR, presentaran propostes d’estudiants i una programació específica. L’Escola d’Arquitectura La Salle, per exemple, proposa dos workshops; el primer, celebrat a la Vall de Bianya el mes de març passat, va servir per escollir els projectes presents a Venècia; el segon, se celebrarà el mes de juliol al mateix pavelló català i servirà per posar en contacte in situ els visitants amb les reflexions dels estudiants. El Pritzker a RCR, més enllà de premiar una obra consistent, és el reconeixement a una forma d’entendre l’arquitectura que obre nous camins en el context d’un renovat pacte entre l’home i la natura, com a base d’un renovat horitzó de progrés i benestar. Fer participar els estudiants d’aquesta sensibilitat, promoure que siguin capaços de traduir-ho a imatges i paraules pròpies és un exercici de responsabilitat enfront d’una generació d’estudiants que quedarà fortament impactada per l’obra de RCR i que està cridada a capitalitzar el seu propi èxit per convertir-lo en un èxit col·lectiu. A la imatge, Workshop de l’Escola d’Arquitectura La Salle per seleccionar els projectes d’estudiants que es presentaran al pavelló català de la Biennal d’Arquitectura de Venècia.