Escenaris de resistència a La Sala d'Art Jove

La Sala d'Art Jove, carrer Calàbria 147 de Barcelona, presenta del 7 de juny al 29 de septembre, Tots els llocs parlen de tu, mostra col·lectiva que reuneix els treballs de Jaume Clotet i Pol Olivé, Juan David Galindo, Martí Madaula i Pablo del Pozo, resultat d'una proposta de l'equip de mediació de Sala d'Art Jove 2018 format per Carolina Jiménez i Jordi Vernis. L'entorn condiciona les nostres formes d'autocomprensió. L'entorn ens conforma, ens transforma, ens integra, i pot arribar a atomitzar als qui l’habiten. Davant tal possibilitat, Jaume Clotet i Pol Olivé, Pablo del Pozo, Martí Madaula i Juan David Galindo conceben escenaris de resistència a partir del gest constructiu, una pulsió enginyera que els duu a la creació de nous voltants. El resultat són emplaçaments que actuen com a entorns socials i afectius, amb capacitat per ser hostils però també per albergar i oferir cures i servir de refugi. La necessitat d'intervenir físicament un lloc, no aturant-se simplement per imaginar la seva mera representació, accentua el seu caràcter no donat, obert, que busca finalment la possibilitat d'una co-dependència, d'una immanència amb el mitjà, més enllà de confrontar-s’hi. In Jury: Episode 1. Cavern Swipe de Jaume Clotet i Pol Olivé, és el primer capítol d'un estudi visual al voltant de la idea de lesió. La proposta atén a la idea de lesió com un element d'impacte en la cultura visual que serveix per reflexionar sobre qüestions com el benestar i la identitat. Estableix una inflexió irònica entre un imaginari tecnològic que avança cap a la idea d'immortalitat, i l'imaginari de l'exercici físic, com a forma d'obtenir benestar en el present i en el futur proper. La lesió adquireix així una dimensió de boicot per reflexionar sobre les nocions de futur, la mort, la derrota o la frustració. El Otro de Ellos y el Yo de Juan David Galindo. Durant un any sencer, l'artista ha documentat tota la publicitat que li oferien Facebook i Google. A manera d'autoretrat, ha creat un arxiu que li ha permès rastrejar la manera en què l'algoritme de les xarxes socials categoritza i cristal·litza la seva personalitat. El Otro de Ellos y el Yo és aquest arxiu personal que es mostra aquí amb forma d'una gran estructura circular, mecanisme visual que problematitza la construcció de la identitat del subjecte post-internet, identitat travessada pels mitjans de comunicació, els sistemes de vigilància i el màrqueting. A Coses que vull dir sobre un hivernacle, Martí Madaula parteix d'un record d'infància: la reiterada negativa de la seva mare a tenir plantes a l'habitació perquè de nit emeten diòxid de carboni i el podrien asfixiar. Reprenent aquest desig frustrat, ha construït un hivernacle-habitació on poder conrear suficients plantes perquè aquest fenomen tingui lloc. L'artista ha hagut d'aprendre, des d'un absolut desconeixement, a construir un hivernacle; un procés que ha resultat col·laboratiu i ha implicat a un bon nombre de persones. La instal·lació en sala presenta l'estructura resultant d'aquest procés de construcció en un fals temps real on l'artista ha volgut explicar alguns aspectes, coses que, d'una forma o una altra, volia dir sobre un hivernacle. A Bohío de muda, Pablo del Pozo desenvolupa diferents processos d'experimentació poètica i l'estudi de materials i objectes de diferents procedències, l'artista s'aproxima a petites accions del passat, que remeten al seu entorn familiar a Badajoz. Bohío de muda és una estructura mòbil que recrea les arquitectures rurals d'Extremadura, els bohíos, una mena de barraca que servia per donar recer a pastors i emmagatzemar cereals i eines. Un treball que explora les interseccions entre l'absència, la nostàlgia i el territori. A la imatge, obra de Juan David Galindo.