Presentació del llibre "La Casa de l’Ardiaca. Dos mil anys d’història"

El proper dimarts, 5 de juny de 2018, a les 18 hores, a la sala d’actes de l’Arxiu Històric de la Ciutat (Casa de l’Ardiaca, carrer Santa Llúcia, 1) tindrà lloc la presentació del llibre La Casa de l’Ardiaca. Dos mil anys d’història. A l’acte de presentació hi assistirà el comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, i els historiadors Francesc Caballé i Reinald González, autors del llibre. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona va celebrar, l’any 2017, el seu primer centenari. Resultat d’aquesta celebració, es va acordar elaborar i posar a l’abast dels ciutadans una publicació que expliqués i permetés conèixer, de manera detallada i alhora divulgativa, la història, l’evolució i les característiques arquitectòniques d’un edifici tan emblemàtic de Barcelona com és la Casa de l’Ardiaca. Els historiadors Francesc Caballé i Reinald González han realitzat una extensa tasca de recerca i de documentació de l’edifici i dels diferents usos que ha tingut al llarg dels segles. Els resultats permeten oferir estudi rigorós i molt visual, en què text i imatge es conjuguen per conferir a la Casa de l’Ardiaca una completa monografia que en facilita el seu coneixement i reconeixement. Un acord adoptat pel Ple Municipal de l’Ajuntament el 21 de juny de 1917 donava el tret de sortida a la seva creació, a partir de la divisió del fons documental municipal en dos: un fons històric i un d’administratiu. Aquesta decisió comportava també la voluntat d’ubicar la documentació històrica en un edifici que li garantís una «instalación adecuada y decorosa», en paraules dels membres de la comissió que va elaborar el dictamen aprovat el 21 de juny. Després d’un procés de recerca i selecció de l’edifici més adequat per hostatjar l’Arxiu Històric, l’Ajuntament decidia adquirir la Casa de l’Ardiaca amb aquesta finalitat, i en formalitzava la compra el 20 d’agost de 1920. Immediatament s’iniciaven les obres de rehabilitació, dirigides per l’arquitecte Josep Goday i Agustí Duran i Sanpere, primer director de l’Arxiu. Des de pràcticament la seva gènesi, la trajectòria de l’Arxiu Històric està lligada a la Casa de l’Ardiaca, en una simbiosi en què continent i contingut, és a dir, les pedres de l’edifici i els documents de l’Arxiu, ens apropen dos mil anys d’història de Barcelona. Les seves pedres expliquen la història de la ciutat, des de les restes de la muralla romana, que queden integrades en la construcció, fins a la remodelació integral portada a terme als anys noranta del segle xx. D’altra banda, l’edifici ha estat residència de personatges rellevants vinculats al capítol de la catedral de Barcelona (l’ardiaca i el degà) i de personalitats destacades de la societat barcelonina del segle XIX. A més, va ser la primera seu del Col·legi d’Advocats de Barcelona i és la seu de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona des del 1922. El brollador del seu pati és un dels punts més emblemàtics de la ciutat on cada any, per la festivitat del Corpus, es pot contemplar la tradició de l’Ou com balla. A la imatge, Plaça Nova 1910 ©Arxiu Mas-Fundació Ametller