Col·lectiva comissariada per Carlos T. Mori a l'Espai d'Art Contemporani

L'Espai d'Art Contemporani de Castelló, carrer de Prim s/n, presenta del 22 de juny fins al 23 de setembre l'exposició col·lectiva Hacia el fin de la tranquilidad, comissariada per Carlos T. Mori. L’art és capaç de testimoniar l’esdevenidor de la col·lectivitat. En “Hacia el fin de la tranquilidad. Memoria colectiva de 1999 a 2008 en el vídeo de la colección CA2M” és una exposició col·lectiva de videoart en l’Espai d’Art Contemporani de Castelló (EACC) —del 22 de juny fins al 23 de setembre— que demostra la capacitat de l’art per a significar l’esdevenidor sociopolític de tota una època. En l’exposició es presenta “la calma prèvia a la tempesta” del 2008, en què es plasma un període temporal molt concret que va des de la inauguració de l’EACC (1999) fins a la del CA2M (2008). Es tracta d’un espai temporal flanquejat per dues crisis financeres: “puntocom” i “hipotecas subprime”, de l’última de les quals encara hui ens estem recuperant. Amb l’arribada del nou mil·lenni, Occident havia aconseguit complir moltes de les utopies anhelades (el salt digital, l’estat de benestar o la globalització), encara que alterades pels atemptats de l’11S, l’11M i el 7J, i les guerres conseqüents contra l’Afganistan i l’Iraq. Malgrat tot, es pot dir que aquesta època va ser pròspera i va constituir l’edat daurada del videoart. Aquesta exposició és una reflexió sobre les tensions immanents –que van passar desapercebudes– dels anys previs a la gran crisi global. Exposició comissariada per Carlos Trigueros Mori a partir dels fons de videoart pertanyents a la col·lecció del Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunitat de Madrid (CA2M). Per mitjà de l’obra de catorze artistes, la mostra proposa una revisió de la memòria col·lectiva sobre aquella època a partir de moments singularitzats i significats mitjançant diverses peces de videoart. Un dels suports artístics preeminents i més desconeguts en l’art actual és el videoart. El Centro de Arte Dos de Mayo (CA2M) posseeix en la seua col·lecció d’art contemporani una gran secció d’art audiovisual rica en complexitat. Aquesta col·lecció de videoart és un gresol de claus socials i culturals per al present, a més de mostrar l’evolució del mitjà mateix. “Com a model històric, el desenvolupament de l’art del vídeo ens pot proporcionar un microcosmos de la dinàmica social […] justament a causa de la relació problemàtica que el vídeo manté amb la història i les paradoxes de la nostra cultura, que s’encarnen en la percepció d’aquest mitjà.” Les peces de videoart de la col·lecció CA2M sobretot responen i donen visibilitat a una època determinada de la història comuna: la primera dècada del segle XXI. A pesar d’això, aquesta col·lecció de vídeo no se cenyeix a aquests anys, sinó que moltes de les peces són anteriors a la inauguració del centre el 2008 i arriben fins a l’actualitat, de manera que es dóna, per tant, una visió plural de la contemporaneïtat. A la imatge, fotograma d'un dels vídeos de la mostra.