Koyac ven obres d’art a la xarxa, però no és ni una plataforma que ofereix els seus serveis a través d’internet ni una galeria amb botiga en línia. Koyac és un projecte únic i indefinible dirigit per Andrea Coll i Nacho Vallés que vol iniciar en la compra d’art joves –i no tan joves–. D’aquí el seu nom, acrònim de Kicking off Young Art Collecting (Impulsant el col·leccionisme d’art jove). Actualment treballen amb més de 35 galeries europees i tenen una base de dades interna que supera les 1.500 obres. Allò que els distingeix: són independents, ofereixen preus assequibles i totes les obres han estat curosament seleccionades. “Estem començant i són les galeries les que ens avalen, però el nostre objectiu és que la gent digui: si ve de Koyac, ja sé que és bo.”
Andrea Coll, alma mater del projecte, va estudiar dret. Segurament això l’ha ajudat a entrendre millor els espectadors neòfits. Gràcies al seu pas per la Fundació Arte y Mecenazgo quedà fascinada pel col·leccionisme. Convençuda de la necessitat de donar suport al mecenatge, decidí apostar per un projecte personal que fomentés la compra d’obres d’art i assessorés en les primeres adquisicions. Ben aviat s’hi sumà Nacho Vallès, que també provenia d’una professió totalment aliena a l’art.
Selecció i dinamisme. Eficaç pont entre compradors i galeries, a Koyac es poden adquirir obres de menys de 2.500 euros d’artistes internacionals tant consagrats –un sensual gouache de Joan Ponç o obra gràfica de Joan Brossa– com també emergents –un petit llenç de Mercedes Mangrané, una acolorida impressió d’Adrià Cañameras o un suggerent dibuix amb títol poètic de Catalina Jaramillo–. Es volen moure al ritme d’un mercat dinàmic i en constant evolució, per això presenten seleccions temàtiques que tenen una durada de tres setmanes. Per Sant Valentí van llançar un oportú Love is all around i, coincidint amb Arco, van oferir una selecció amb artistes que participaven a la fira madrilenya. Altres col·leccions han estat comissariades per personatges coneguts pel gran públic, com ara la periodista cultural Laura Sangrà o el dissenyador de moda Juan Avellaneda.
Educar en l’art. “Hi ha molta gent que veu i gaudeix de l’art però que sent pudor d’entrar a una galeria i preguntar; hi ha qui que té els mitjans però no es planteja comprar art perquè creu que és per a “altes esferes.” El nostre objectiu és dir: “Tu també pots!”. Fer pedagogia i divulgació és un dels seus axiomes. Eina bàsica perquè la gent s’animi a comprar art –“si no entenen res, no compraran”, assevera Andrea Coll–, el web s’actualitza amb continguts editorials (articles, entrevistes, reportatges) que acosten de manera ràpida i amena l’art contemporani als col·leccionistes novells.
Vocació de proximitat. Amb un simple clic pots comprar qualsevol de les obres disponibles. És el que en anglès es coneix com a click-to-buy (clica per comprar). A priori podria semblar que el tracte personal passa a un segon pla, però res més lluny de la realitat. És a través de la comunicació directa –encara que sigui telemàticament– com estableixen un vincle efectiu i afectiu amb els clients. “No hi ha hagut ni una sola persona amb qui no ens hàgim enviat com a mínim un correu, abans o després de la compra”, explica Andrea Coll. Tampoc obliden el món offlin: celebren afterworks en galeries, organitzen trobades disteses en festivals de música o programen xerrades artístiques i projeccions de documentals. Koyac sap que en el món millenial tan important és estar connectat a la xarxa com sortir al món exterior.
A la imatge, Koyac Afterwork a la galeria Senda, setembre 2017. Exposició de Francis Ruyter, Temporada d’Òpera © Max Schmid Coll.