L'evolució del paisatge, tema central de l'exposició a l'Espai Carmen Thyssen

Sant Feliu de Guíxols acull la setena exposició a l'espai Carmen Thyssen al Monestir, on el fil conductor és el paisatge com a tema pictòric i la seva evolució al llarg de quatre segles. La mostra, titulada "Natura en evolució, de Van Goyen a Pissarro i Sacharoff" obre les seves portes el 10 de juny i es podrà contemplar fins al 14 d'octubre de 2018 i presenta 57 obres. S'hi podran veure artistes europeus, americans i catalans. És una exposició on s'explica el canvi i evolució del paisatge des de la seva aparició com a gènere independent fins als nostres dies, i on s'hi troben artistes referents com Jan Josephzs van Goyen (1634) "Paisatge fluvial amb transbordador i cabanes", Camille Pissarro (1873) "Camp de cols, Pontoise", Martin Johnson Heade (1902) "Orquídia i colibrí prop d'una cascada" i Laurà Barrau i Buñol (1920) "Excursió marítima". La part final de l'exposició fa un homenatge a l'artista russa Olga Sacharoff, amb obra cedida pel Museu Nacional d'Art de Catalunya i el Cercle del Liceu. En el transcurs de la roda de premsa, l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Carles Motas, ha estat acompanyat de la baronessa Carmen Thyssen i el president de la Diputació, Pere Vila, així com la comissària Pilar Giró. Tal com es va fer públic fa unes setmanes, la Diputació de Girona farà una aportació econòmica important al Museu de Sant Feliu, i s'ha fet pública la quantitat, 1.200.000 euros, tal com ha avançat l'alcalde. Motas ha explicat, també, que en les properes setmanes es farà la signatura oficial del conveni (previst en tres aportacions anuals de 400.000 euros) i en una o dues setmanes es farà el procediment de licitació de la redacció del projecte del museu. Les portes d'aquest centre és previst que s'obrin el 2020. Tal com han expressat els presents durant la trobada amb periodistes, aquest museu és una proposta que va més enllà de Sant Feliu de Guíxols, i és "un projecte de país". En aquest sentit, Motas ha indicat que la voluntat de l'Ajuntament, malgrat disposar de suficiència econòmica, és tenir suports de la Generalitat i del nou govern d'Espanya, tots dos recentment constituïts. "Hi treballarem per buscar complicitats i sinergies positives", ha expressat el batlle. El museu té un cost estimat d'uns set milions d'euros i s'ubicarà al Monestir benedictí de Sant Feliu. En el seu torn d'intervenció, la baronessa Thyssen ha expressat que l'art és sinònim de bellesa i pau, i és el principal valor que dóna al fet cultural i artístic. Ha destacat que està "molt il·lusionada" de participar de la construcció del museu a Sant Feliu de Guíxols, lloc que ha definit com a "molt especial" i que s'estima amb passió. L'exposició La mostra planteja un recorregut a través de l'experiència estètica vinculada a la creació d'un nou llenguatge sensorial i sensitiu que emergeix —amb l'aparició d'un nou gènere pictòric, el paisatgisme— en la pintura holandesa entre finals del segle XVI i principis del segle XVII, i com des d'allà es va expandint per la resta d'Europa i Amèrica. En els quatre segles en què s'emmarca la cronologia de les obres seleccionades per a la mostra, es posa de manifest la influència del paisatgisme holandès en el romanticisme, el naturalisme i l'impressionisme. Arribats a aquest punt, en un altre àmbit, es tracta de les influències de l'impressionisme sobre la nova manera d'afrontar plàsticament el paisatge i de l'aplicació d'alguns llenguatges de l'art d'avantguarda en la representació de l'entorn. El paisatge com a gènere independent fa les seves primeres aparicions al segle XVI i, de mica en mica, anirà tenint una presència més remarcable en la pintura, aconseguint la seva autonomia iconogràfica quan les escenes religioses o mitològiques seran l'excusa per a pintar el paisatge panoràmic o geogràfic. A principis del XVII encara serà un gènere poc cultivat a Europa però en transcurs d'aquest segle serà quan s'establirà definitivament com a estil pictòric. La situació anirà canviant a partir del segle XVIII, quan la pintura de paisatge serà un gènere cultivat a tot el continent europeu. A Itàlia, molts pintors s'especialitzaran en vistes urbanes o paisatges que, fent un paral·lelisme més proper, podríem dir «de postal», doncs apareix un nou client, el turista: els viatgers que feien el Grand Tour i compraven les pintures com a record del seu viatge. La selecció d'obres de la Col·lecció Carmen Thyssen per a Natura en evolució. De Van Goyen a Pissarro i Sacharoff s'ha dut a terme tenint en compte dos eixos: 1) l'evolució del gènere del paisatge partint del paisatgisme clàssic holandès com a origen i posterior font d'inspiració del paisatgisme vuitcentista —tant del naturalista com de l'impressionista—, arribant a tenir una influència decisiva en els orígens de la pintura moderna. 2) posar de manifest la universalitat del llenguatge pictòric, sempre, és clar, des del punt de vista de la cultura occidental, i establir diàlegs entre artistes contemporanis de diverses procedències. En aquest sentit, un dels principals propòsits de l'Espai Carmen Thyssen és treballar per valorar els autors que formen la Col·lecció de Pintura Catalana Carmen Thyssen, contextualitzant en un marc internacional als pintors catalans que la representen. La tipologia de paisatge és molt diversa, però es podria agrupar en tres grans blocs: La natura "dominada" seria una categoria de paisatge on la natura mai és presentada com hostil, ja sigui per la presència de l'ésser humà que fa que no sigui amenaçadora o perquè són localitzacions normalment identificables, de les que se sol destacar la seva bellesa. La natura "colonitzada" seria una natura que l'ésser humà s'ha fet seva, en la que hi ha intervingut, ja sigui des dels camps de cultiu o les vistes d'espais amb construccions (contemporànies o històriques). Es tractaria d'un paisatge humanitzat. I, per últim, la natura "sublim" representada de forma exuberant, primitiva, salvatge, d'un caire més marcadament romàntic. A les imatges, a dalt, Barraques de Montjuïc, 1954. d'Emili Bosch i Roger. Oli sobre tela, 68x81,5 cm. Col·lecció Carmen Thyssen-Bornemisza i a sota, Pilar Giró, Carles Motas, Carmen Thyssen i Pere Vila.