"El farcell de la postguerra" al Museu d'Història de Catalunya

El Museu d’Història de Catalunya, amb la col·laboració de la Fundació Antigua Caixa de Sabadell, exposa ‘El farcell de la postguerra. Quan la gana aguditza l’enginy’, que explica com ens vam alimentar des de la fi de la Guerra Civil fins a la fi de l’autarquia, l’any 1951. La mostra se centra primer en els nuclis familiars, que l’any 1940 rebien la primera cartilla de racionament del nou règim. Les cartilles primer van ser familiars i l’any 1943 es canviaren per cartilles individuals i infantils perquè l’astúcia i la gana feien impossible dur-ne un bon control. Les famílies intentaven aconseguir més aliments mantenint com a membre de la família un difunt o esborrant els segells que s’hi estampaven, per exemple. N’hi havia de primera, segona i tercera categoria, les més comuns, i les emetia l’ajuntament en funció dels ingressos familiars. ‘De cartilles se n’han conservat poques i ha costat recuperar-ne per l’exposició’ diu el comissari, Sergi Freixes. Però ahir, a l’acte d’obertura, alguns assistents portaven en mà les cartilles que els pares havien guardat: cartilles d’aliments, de tabac i de ‘plat únic’ o ‘dia sense postres’. La Comissaria General d’Avituallament i Transport fixava el preu dels productes i, a través dels ajuntaments, en controlava el proveïment i la distribució. El racionament obligava a les famílies a fer llargues cues per aconseguir un nombre limitat d’aliments i de poca qualitat, la qual cosa va provocar l’aparició d’un mercat paral·lel a l’oficial, el mercat negre o estraperlo. La picaresca s’estenia també als comerciants i productors, que alteraven els camps, els productes i les balances per tal d’aconseguir aliments pel consum propi o d’estirar l’estoc. La carn i els ous eren els productes més escassos i, per tant, els més preuats juntament amb el pa; i la llet i l’oli els més adulterats. Aquests productes podien assolir preus altíssims al mercat negre. A l’exposició es recuperen bons exemples i anècdotes de fins on arribava ‘la trampa’. En segon terme, l’exposició para atenció al paper de la dona i el seu rol en l’economia domèstica. El nou règim difonia el nou model educatiu, religiós i nacionalsindicalista, a través de l’Auxili Social. Aquest organisme distribuïa aliments a la població afamada i adoctrinava la dona com a esposa, mare i reserva dels valors espirituals. Les mestresses de casa de l’època aprengueren a sortir-se’n amb moniatos, garrofes, guixes, arengades i sopes. Van proliferar també els col·leccionables de receptes amb els nous aliments disponibles, com la sopa d’all o els ous a la mimosa. Alguns dels nous receptaris de cuina passaren a tenir nom de dona, com Marichu. La mejor cocinera española o todos los platos del día. I els grans cuiners, com Ignasi Domènech, Josep Rondissoni o Joan Vila donaven classe a la Secció Femenina de Fet (Rondissoni) o a la Institució Cultural Femenina del Passeig de Gràcia (Joan Vila). Finalment, la mostra fa una mirada a la indústria alimentària, que aprofita la conjuntura per presentar solucions econòmiques com el menjar en pols, concentrats i fórmules per passar la gana: ‘pastilles de caldo’, llet i flams en pols, concentrats de tomàquet, xiclets i barretes de regalèssia. Aleshores apareixeren marques com Potax o Gallina Blanca, la més coneguda i que millor ha sobreviscut el pas del temps. També proliferaren els enllaunats i apareixeren nous aparells per a la cuina, com la Turmix, la Minipimer o la nevera elèctrica, que van facilitar les tasques domèstiques. L’any 1951, les noves mesures del govern van permetre suprimir el racionament i que desaparegués el mercat negre. Va millorar el comerç, el proveïment de productes de primera necessitat, s’estabilitzaren els preus, es van recuperar els salaris i els nivells de producció d’abans de la guerra. També van desaparèixer restriccions com les elèctriques, que van reduir la duresa de les condicions de vida durant la dècada dels 40s. Sorprenentment, avui en dia estem recuperant moltes de les coses que durant la postguerra es van imposar per necessitat, com el consum de productes kilòmetre 0. En aquesta línia, el Museu organitza dos tallers que vinculen l’exposició amb aquestes noves tendències: ‘A la cuina tot s’aprofita’ i ‘La cuina de les alternatives’. En el primer taller, que tindrà lloc el 5 de juliol, mirarem d’engrescar-nos amb els aliments que tenim a l’abast com pells de patata o fulles de pastanaga, recuperar formes de fer tradicionals i generar el mínim de residus possible. I en el segon, previst pel 27 de setembre, aprendrem a fer plats saborosos i interessants nutricionalment recuperant receptes antigues en què per raó de preu o disponibilitat no es podien fer servir aliments avui considerats poc saludables, com l’ou o el sucre. La mostra es pot visitar de manera gratuïta al vestíbul del museu fins al 14 d’octubre.