ADN Galeria presenta noves exposicions als seus dos espais

ADN Galeria, carrer d'Enric Granados 49, presenta a partir del 30 de juny,  Al final de tots els somnis humans no hi ha més que pols, una exposició curada per Juan Canela (Sevilla, 1980) que posa en diàleg les obres de Núria Güell (Vidreres, 1981), Levi Orta (La Habana, 1984) i Adelita Hunsi-Bey (Milan, 1985). L'exposició, que pren en préstec les paraules de la sindicalista Federica Montseny en el seu títol, parteix d'un conjunt de pràctiques híbrides oscil·lants entre l'acció i la reflexió. Els projectes seleccionats per Canela desafien l'aparent impossibilitat de modificar un món construït sobre convencions apuntant noves alternatives de futur. Assentats en un perfecte però complex equilibri entre activisme i art, entre ètica i estètica, les obres de Güell, Orta i Husni-Bey aborden temes com el dret a l'habitatge, l'evasió fiscal o la crítica institucional. A partir de l'ús de metodologies subversives com la "rèplica analítica" (plantejada per Núria Güell i Levi Orta), posen en evidència aquelles estratègies desenvolupades per (i per a) el sistema i les sotmeten a una exhaustiva anàlisi crítica. D'aquesta manera, els artistes s'apoderen d'aquests mecanismes opressors (lleis, decrets i regulacions financeres) per donar-los-hi el tom i utilitzar-los a favor seu atacant-los des de les seves pròpies bases. A Arte político degenerado. Protocolo ético (2014), Núria Güell i Levi Orta donen la gestió d'una societat creada en un paradís fiscal a un grup d'activistes anticapitalistes perquè puguin desenvolupar el seu projecte amb els avantatges que suposa l'evasió d'impostos. Quelcom semblant proposa Adelita Husni-Bey a White Paper: on Land, Law and the imaginary (2016) en promoure la redacció d'un document jurídic paralegal que serveixi com a instrument protector de l'espai com un bé comú i garantia d'un habitatge assequible per a tots els ciutadans. ADN Platform, carrer de Victor Hugo 8B de Sant Cugat del Vallès, presenta l'obra de tres artistes destacats del panorama cultural actual: Daniel G. Andújar, Domènec i Jaume Ferrete. Sota el suggestiu lema de “Democratitzem la democràcia” Daniel G. Andújar (Almoradí, 1966) inicia en 2011 un projecte que es presentarà en diferents formes (grafitis, adhesius, pancartes o instal·lacions) i accions fins al dia d'avui. Les localitzacions geogràfiques, tal com passa amb els diferents suports en els quals s'expressa l'artista, seran sempre significatives: la costa alacantina i la de Barcelona, el Ministeri de Defensa de Belgrad o el refugi nuclear de Tito a Bòsnia Hercegovina, entre molts altres casos. ADN Platform reuneix per primera vegada algunes d'aquestes manifestacions amb la intenció de donar continuïtat a una proposta que seguirà vigent mentre els fonaments de la nostra democràcia corrin perill d'esquerdar-se. Les creacions d'Andújar proposen un acostament crític a temes de rabiosa actualitat. A través de la recerca i l'acció, l'artista/activista qüestiona les estratègies comunicatives actuals. Andújar fa ús de metodologies subversives i tàctiques apropiacionistes amb la finalitat de deixar en evidència aquells mecanismes opressors que ens envolten. La seva principal àrea d'acció és l'espai públic, on es desenvolupen els processos de comunicació i, en conseqüència, es defineixen les estructures socials. En el context de transformació social que va comportar la Revolució Industrial, neix una nova classe, el proletariat. Sorgeix llavors un pensament que busca donar solució a les necessitats d'aquest grup que representarà el gruix i motor de la població. La proposta, coneguda com a projecte Modern, es veurà aviat frustrada per la imposició d'una conducta neoliberal implacable. En els seus treballs Domènec (Mataró, 1962) recupera alguns dels projectes d'aquesta Modernitat - edificis, objectes de disseny i monuments - per comprendre els seus orígens, funcions i disfuncions, i avaluar la seva repercussió en l'actualitat. En aquesta ocasió, para ADN Platform, rescata la icònica cadira BKF, paradigma de la història del disseny modern, per reexaminarla des d'un nou punt de vista. La proposta resulta encara més desconcertante en presentar-se al costat d'una fotografia en la qual apareix el dictador Francisco Franco exhibint dos trofeus de caça sobre les estructures nues de la cadira. Domènec estableix una sort d'analogia entre la conservadora activitat cinegética i l'assetjament que la denominada Modernitat va sofrir fins a veure's sotmesa a una profunda crisi. Davant la preeminència de la veu com a condició d'humanitat i metàfora de participació política, Jaume Ferrete (Mollet del Vallés, 1980) presenta a ADN Platform una mostra on l'oralitat és concebuda com a gest, en tota la seva dimensió material. El projecte proposa pensar la veu deslligant-la dels seus vincles amb la inmaterialitat, amb l'eteri; una perspectiva que actua com a límit des del qual plantejar altres maneres de ser i d'estar al món. Per a fer això és necessari revisitar la noció d'ideologies o polítiques de la veu. En aquest cas, Ferrete, ho fa mitjançant l'aproximació a una veu que té un cos, que pesa. Tot això parant esment a les possibles preguntes que sorgeixen arran d'indagar en aquesta qüestió: és possible pensar en una història d'aquest cos? Es pot pensar en una politització de la prosòdia? Els treballs de l'artista català Jaume Ferrete solen abordar i estudiar la noció de polítiques o ideologies de la veu, mitjançant concerts, performances, converses, treballs sonors, sessions d'escolta o llocs web. A la imatge, Daniel G. Andújar, "A vuelo de pájaro (frame del video)", 2011. Una de les accions de "Democraticemos la democracia".