Parlem d'Art: Joan Barbarà i Gómez

(Joan Barbarà i Gómez  Barcelona 1927 - 2013) A ell se li han dedicat nombroses exposicions, jo mateix n'hi vaig fer dues en la meva galeria, i n'hi han fetes en diverses institucions públiques i privades; però, així i tot, crec que no s'ha destacat prou la seva importància en la història de l'art del segle XX. Estem parlant d'un gravador i editor excepcional, que va ajudar a gravar, entre d'altres a: Picasso, Miró, Chillida, Millares, Hartung, Dalí, Saura, Hamilton, Vasarely, Joseph Beuys, Dieter Roth, Ponç, Argimón, Cuixart, Bechtold, Tàpies, Plensa, Oteiza, Barceló, Schumacher, Ràfols Casamada per citar-ne només uns quants. Els gravats propis són d'una qualitat molt alta. Solia fer-ne tirades curtes i sovint cercava els límits de cada tècnica. Sorprenen alguns per la seva dimensió, ja que havia estampat obres amb planxes gravades de fins a 2 metres, un autèntic repte. Jo estic en deute moral amb ell i voldria posar en relleu alguns aspectes de la seva personalitat. Era un home culte, que havia llegit molt, amant de la música clàssica, pintor i dibuixant. La seva generositat va ser extraordinària, l'anècdota que explicaré n'és un testimoni: El setembre de l'any 2001 vaig obrir la galeria al carrer d'Enric Granados, fins aleshores, jo havia treballat per a altres galeristes i era doncs, la primera vegada que me la jugava. Un parell de mesos abans en Joan em va trucar i em va demanar que l'anés a visitar al seu estudi, vaig anar-hi i em va preguntar pel meu projecte; vam estar parlant llargament i, a l'hora de marxar, em va donar un rotlle de paper, embolicat, dient-me: "això és per a tu". Ho vaig obrir i, davant la meva estupefacció, em vaig trobar el gravat de Joan Miró que reprodueixo en aquest escrit, no m'ho podia creure i li vaig demanar el perquè d'aquell obsequi. Em va dir: "Mira, quan algú comença un projecte com el teu, hi ha despeses previsibles, però sempre surt algun estirabot. Això és perquè vull que et vagi bé i et pot servir en un moment determinat per tapar un forat". Afortunadament, l'he pogut conservar, és una de les obres que m'estimo més de les que tinc a casa. M'agrada explicar aquesta anècdota per contrarestar, les notícies mediàtiques que solen fer referència a falsificacions, estafes, robatoris, preus rècord..., oblidant que hi ha gent amb una gran qualitat humana. Com en qualsevol altra professió el gruix important és el de la gent que treballa de manera seriosa, callada i honesta, i el gest d'en Joan Barbarà és tan insòlit que no li agrairé mai prou.