Gerhard Richter al Kunstforum

Qui visiti la catedral de Colònia a Alemanya sap amb certesa que es trobarà amb un dels edificis més bonics de tot el gòtic europeu, però el que potser no s'espera és que dins el temple tindrà l'oportunitat de descobrir un dels millors pintors de la nostra contemporaneïtat. El pintor Gerhard Richter (Dresde 1932, viu a Colònia) és l'autor dels vitralls de l'ala sud de la catedral de Colònia que fan 20 metres d'alçada i que estan configurats per 11.000 vidrets quadrats del mateix format, amb quasi vuitanta coloracions definides diferents. L'obra va ser realitzada el 2007 gràcies a les donacions ciutadanes i va substituir els vitralls que es col·locaren just en acabar la gran guerra. Richter va ser anomenat ciutadà d'honor de Colònia. El Kunstforum de Viena presenta fins al mes de febrer d'enguany una mostra de Gerhard Richter dedicada als paisatges, un dels gèneres més recurrents del pintor i que ell aborda tant des del llenguatge figuratiu com l'abstracte. La característica principal dels paisatges figuratius de Richter és que són pintures que no sorgeixen de contemplar la natura sinó de fotografies de la natura; l'autor les anomena "paisatges de segona mà". Són paisatges contemplatius i de quietud, i molt sovint han estat comparats amb la pintura de Caspar David Friedrich i tota la tradició germànica del paisatgisme romàntic del segle XIX, però conceptualment els paisatges de Richter podrien associar-se també a l'anomenat "pictorialisme" de finals de segle XIX, quan una sèrie de fotògrafs europeus i americans presentaven les seves fotos com a obres úniques qüestionant els que negaven l'artisticitat de la fotografia. Mentre que aquells fotògrafs presentaven les seves obres com si fossin pintures, Richter presenta pintures recordant-nos que utilitza fotos, o inclús un fotomuntatge de més d'una foto, per copiar els paisatges. I si la pintura tradicional invitava a contemplar un paisatge, Richter des de la perspectiva contemporània, ens invita a contemplar la il·lusió (una foto, un fotomuntatge) d'un paisatge. Pel que, per sobre de les consideracions conceptuals caracteritza l'obra de Richter, i això s'extén als seus paisatges abstractes, és l'extraordinària mesura en tot: en la composició, en la varietat de textures, en l'equilibri cromàtic, en el perfeccionament en tots els detalls.... La precisió i la grandesa d'aquest artista que arriba a l'exactitud i precisió fins al darrer racó de cada llenç només és comparable a la d'Albercht Dürer, un dels grans mestres de la pintura alemanya.