El Museu de Terol presenta "Ramon Masats. Buñuel a Viridiana"

El Museu de Terol presenta l'exposició Ramon Masats. Buñuel a Viridiana, produïda pel Govern d'Aragó i comissariada per Antonio Ansón i Amparo Martínez, del 14 de juny al 15 de juliol del 2018. Ramon Masats, protagonitza aquesta exposició on es reuneixen un total de 35 fotografies inèdites corresponents al rodatge de Viridiana. L'exposició s'estructura en cinc seccions corresponents al treball de Luis Buñuel amb el guió, la tasca amb l'equip tècnic, el treball de càmera, el rodatge en exteriors i el rodatge en interiors, centrat en l'escena corresponent al sopar amb els captaires. A més de mostrar al Buñuel cineasta, aquestes imatges revelen el rostre humà del director, anant més enllà del gest de duresa amb què normalment se li ha associat. La filmació de Viridiana es va iniciar en els estudis CEA de Madrid el 4 de febrer de 1961. Diverses setmanes després, passats els dies més freds de l'hivern, durant el mes de març, va començar el treball en exteriors. Ramon Masats va fotografiar sense avisar el rodatge de Viridiana gràcies els seus amics Antonio i Carlos Saura. Explica que Buñuel el mirava amb recel, com un intrús, però el va tolerar i el va deixar fer. Així que Masats va complir amb el seu treball a la perfecció: observar, passar inadvertit, mirar i disparar. Masats acompanya el director de cinema documentant els moments en què Buñuel treballa sobre el guió, parla amb els tècnics, es prepara, dóna instruccions als actors, en exteriors i dins de la casa. Fotografia un Buñuel concentrat, absort, absent de la resta del món, dins del seu treball. En la seva solitud creativa. Ramon Masats (Caldes de Montbui, Barcelona, ​​1931) és el testimoni excepcional de l'Espanya dels anys cinquanta i seixanta. Autodidacte, es trasllada a Madrid amb 26 anys i comença a treballar per a revistes fent tot tipus de reportatges alhora que desenvolupa la seva obra personal prenent algunes de les seves imatges més famoses. Publica Neutral corner al costat d'Ignacio Aldecoa i Velles històries de Castella la Vella amb Miguel Delibes. Els Sanfermines és avui un llibre de referència en la història de la fotografia espanyola del segle XX. A mitjans dels seixanta deixa aquest mitjà i comença a dirigir documentals i sèries per a TVE tan conegudes com Si les pedres parlessin o Els rius. Per aquestes dates roda com a director l'inclassificable Topical spanish, una anomalia genial en la història del cinema espanyol. En els vuitanta torna a la seva tasca de fotoperiodista, però aquest cop en color. El 2004 rep el Premi Nacional de Fotografia, que concedeix el Ministeri de Cultura.