Art i cuina es troben al Museu Picasso

El Museu Picasso, carrer Montcada 15 de Barcelona, presenta del 25 de maig al 30 de setembre de 2018 la mostra La cuina de Picasso. Com explica Emmanuel Guigon, Director del Museu Picasso: "Una exposició sobre la cuina de Picasso? Per què no? No és un projecte gens incongruent, perquè la cuina és un indicador subtil de les arts de Picasso: pintura, escultura, ceràmica, poesia, teatre. Convé no negligir el paper dels restaurants com a espai de trobada de les avantguardes, des dels Quatre Gats a Barcelona fins a Au Lapin Agile al turó de Montmartre, on s’entaulaven els bohemis de l’època i la petita colla de Picasso. Els menjars, els atuells i els àmbits relacionats amb la cuina tenen un gran poder d’evocació o d’associació. L’acte mateix d’alimentar-se i de pair és una metàfora per a un creador. Per mitjà del que és comestible, i fins i tot del que és incomestible, hi ha la feliç possibilitat de menjar-se el món. Picasso posseeix aquesta apetència pel món i el concret fins a l’extrem de clavar-hi queixalada: «Ja no puc més d’aquest miracle que és no saber res en aquest món i no haver après sinó a voler les coses i menjar-me-les vives.» Les seves invencions permanents i l’eufòria de la seva imaginació són testimoni d’una gana insaciable. Picasso entra en escena a l’arena de la cuina i hi aborda el seu gran cerimonial. Heràclit ja ho havia dit: «Els genis són a la cuina.» El 1899 Picasso va començar a freqüentar la taverna Quatre Gats, al carrer de Montsió de Barcelona, activa entre el 12 de juny del 1897 i el 26 de juny del 1903. Els seus impulsors van ser Miquel Utrillo, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pere Romeu. El patrocini econòmic va anar a càrrec de l’empresari Manuel Girona i de l’industrial Maties Ardèniz. L’encarregat, Pere Romeu, es va fixar aviat en Picasso i li encomanà diversos treballs gràfics, com el menú i el cartell del plat del dia. El grafisme de la taverna era gairebé exclusiu de Ramon Casas. La cuina de Quatre Gats no va ser mai gran cosa. Els elements publicitaris de l’establiment i les promocions per atreure clients confirmen l’interès de l’hostaler per difondre’n el vessant gastronòmic. Però, com diria l’escriptor Josep Pla, «les racions foren sempre una pura il·lusió de l’esperit. Més que un lloc de restauració fou una exposició de plats pintats, una culinària en miniatura, per a escola de pàrvuls. Les racions eren ingràvides, d’una lleugeresa extrema». «Què hi pot haver de més familiar per a un pintor, per a pintors de Montmartre o de Montparnasse, que la seva pipa, el seu tabac, la guitarra penjada damunt del divan o el sifó damunt la tauleta de cafè?» Així s’expressa Picasso a propòsit de la iconografia del cubisme, nascut al bar i a la cuina. Així doncs, és natural que les coses més senzilles de la vida quotidiana entrin en la seva obra: una cullera de veritat per al got d’absenta, una ampolla d’Anís del Mono o bé el rètol d’un restaurant amb allò que s’hi pot prendre: vi, pernil del país o un bon pollastre ben engreixat. Aquests elements de dessacralització de la pintura i l’escultura —l’alimentació i totes les coses i els espais que hi tenen a veure— donen valor a les pràctiques corrents i arrelen l’art de Picasso en el «sabor del que és real». Els objectes, segons Picasso, són els vehicles del seu pensament. En un no-res capta la seva capacitat d’evocació. Un cullerot, per la seva forma arrodonida, pot «significar» el cap d’un personatge. En altres ocasions, els coladors fan aquesta funció. El potencial suggeridor de l’objecte segons el context del seu ús permet a Picasso entretenir-se amb el joc de combinacions de la metamorfosi. Pel que fa a les natures mortes, atrapa a l’instant les coses simples: l’esmorzar o el plat de formatge, una costella de xai o un peix amb el seu paper de diari per embolicar. Així afirma la poètica de la vida quotidiana en allò que té de més ordinari. Picasso Mediterrani és un esdeveniment cultural internacional que se celebra des de la primavera de 2017 fins a la primavera de 2019. Més de seixanta institucions han elaborat una programació al voltant de l'obra "obstinadament mediterrània" de Pablo Picasso (en paraules de Jean Leymarie). Per iniciativa del Musée national Picasso-Paris, aquest recorregut per l'obra de l'artista i els llocs que el van inspirar ofereix una experiència cultural sense precedents que pretén reforçar els vincles entre totes les ribes del Mediterrani. A la imatge, Pablo Picasso.