Enrique Asensi i Maria Bofill al Museu de Montserrat

La sala Pere Daura del Museu de Montserrat presenta fins a l’11 de setembre del 2018 una exposició d’Enrique Asensi comissariada per Aina Mercader. A Can Maginet, situat a les Gunyoles (Avinyonet del Penedès), es desplega l’impressionant Parc d’Escultures d’Enrique Asensi. Entre les vinyes i envoltant la casa taller de l’artista broten monumentals volums de pedra i ferro. Són peces contundents erigides a manera de tòtems que recorden construccions com ara menhirs o ziggurats. En alguns casos, les encletxes a la pedra o al ferro, petites obertures com espitlleres, transformen les escultures en portes que enquadren o destaquen determinades porcions del paisatge, i que s’alineen amb l’horitzó, amb un camí, o que deixen passar un raig de llum. Les més hermètiques poden arribar a mimetitzar-se o a actuar gairebé com a mirall reverberador de l’entorn, forçant, a la vegada, jocs d’ocultació i ombres. Aquesta exposició vol ser una aproximació a l’abstracció geomètrica d’Asensi, que flirteja també amb gestos pictòrics. Mostrar una tria de la seva producció portes endins, aixoplugada per les imponents bigues i jàsseres de Puig i Cadafalch que sostenen la sala. Des del 10 de març fins al 24 de juny, Maria Bofill exposa a l’espai d’art Pere Pruna Muntanyes de l’ànima, comissariada per Anna Pujades. En aquesta exposició, Maria Bofill s’ha centrat en la muntanya, tenint sempre en ment la de Montserrat. Bofill ens ofereix muntanyes de ceràmica; algunes són literals, miniatures de muntanyes en porcellana o en gres; d’altres recullen el sentit de les muntanyes però a través d’altres formes (com ara els capitells o els núvols). I quin és aquest sentit? Es podrien considerar una variant de les cases de l’ànima, aquelles primeres que va descobrir W.M. Flinders Petrie a començament del segle XX i que eren maquetes de ceràmica que es col·locaven damunt de les tombes a l’Egipte antic. A la imatge, Enrique Asensi.