Donació de l'empresa Escofet 1886 al Museu del Disseny

L’empresa Escofet 1886 ha donat al Museu del Disseny l’arxiu històric de la companyia i alguns objectes significatius de l’època modernista, una donació que permet al museu ampliar el relat de la història del nostre disseny.

La incorporació de l’arxiu de l’empresa centenària al Centre de Documentació del Museu és especialment rellevant, ja que Escofet és una de les companyies de la ciutat de Barcelona amb una història més longeva i important, molt vinculada a la transformació de la ciutat com la que es va produir amb el modernisme,  o amb els canvis urbanístics dels anys 80 i 90 arran dels Jocs Olímpics. La sèrie dels catàlegs comercials, una de les més completes i interessants del fons, permet fer un recorregut per la producció de l’empresa des dels primers paviments hidràulics a finals del segle xix,  els panots, els paviments creats gràcies a la revolucionària tècnica del vibro premsat o la innovació que va suposar la introducció del mobiliari urbà en el seu catàleg en les darreres dècades del segle xx i que continua essent un dels valors de la companyia. La informació financera i tècnica que aporta l’arxiu ben segur serà font de coneixement per els investigadors de diferents disciplines que vulguin endinsar-se en el coneixement d’Escofet i conèixer de primera mà un dels casos més emblemàtics d’emprenedoria i innovació del nostre país.

Escofet va iniciar el seu recorregut amb la fabricació de paviments. Ja el 1888 va rebre la Medalla d'Or de l'Exposició Universal de Barcelona i a principis del segle xx els seus paviments hidràulics eren dissenyats i emprats pels arquitectes més rellevants del modernisme. La inclusió en el seu catàleg de la rajola hexagonal de Gaudí, dissenyada inicialment per a la casa Batlló però col·locada finalment a La Pedrera, va ser una prova més del tarannà innovador i creatiu de la companyia que, a més, va ampliar la seva oferta productiva amb la fabricació de panots per als espais urbans, com els que pavimenten les voreres de la ciutat de Barcelona. A la dècada dels anys seixanta, va introduir al nostre país el formigó vibro premsat, que li va permetre pavimentar gran quantitat d'espais públics i privats al llarg de bona part del segle xx. Paral·lelament, l'empresa va obrir les portes a la producció de panells arquitectònics per a façanes i mobiliari urbà. Aquest darrer present als carrers i places del nostre territori i amb una gran difusió internacional.

Escofet és una empresa barcelonina pionera tant en el camp tècnic com en el del disseny des dels seus orígens i ho demostra la inclusió en el seu catàleg de productes dissenyats per arquitectes tan rellevants com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Toyo Ito, Jørn Utzon, Albert Viaplana i Helio Piñón i dissenyadors com Gemma Bernal, Josep Lluscà o Miguel i Gonzalo Milá, entre d’altres. Relacionats amb l’espai urbà barceloní podem destacar la participació en projectes com el de l'anella olímpica de Federico Correa i Alfonso Milá, o l’aplicació, al 1997 al Passeig de Gràcia, de la rajola hexagonal de Gaudí amb el relleu invertit respecte a l'original, per tal de millorar-ne la resistència enfront del desgast derivat de l’ús quotidià. La seva aportació dins el camp de disseny va ser guardonada, el 1992, amb el Premio Nacional de Diseño.

El Museu del Disseny enriqueix també ara les seves col·leccions amb alguns objectes emblemàtics d'aquesta empresa: com són les trepes per realitzar el paviment hidràulic model 1019 conegut popularment com el del «llargandaix» dissenyat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner per al catàleg del 1900 i col·locat, entre altres llocs, a la Casa Lleó Morera;  algunes de les rajoles i motlles per a la realització de la façana de la seu corporativa d'Escofet a la Ronda de Sant Pere, avui patrimoni de la ciutat, dissenyada per Josep Pascó; o el motlle de la rajola hexagonal de Gaudí.

Aquestes i altres peces significatives del període modernista es podran veure a l’exposició Modernisme, cap a la cultura del disseny que el museu presentarà l’11 de novembre.

A la imatge, làmina del model 1019 de paviment hidràulic, disseny de Lluís Domènech i Montaner publicat en l’àlbum num. 6, 1900. MDB. Fons Escofet 1886.