El Macba de Barcelona presenta fins al 7 d’octubre del 2018 Arsa i artifici de Melaine Smith.
Quan el 1989 Melanie Smith (Poole, Anglaterra, 1965) arriba a Mèxic DF, descobreix la megalòpolis dels grans contrastos; una ciutat enorme i colorista, intensa i inesperada d’un gran soroll visual. Allà es va incorporar a una comunitat internacional d’artistes i d’escriptors i des d’aleshores el teixit de la ciutat i el capitalisme contemporani han tingut un paper molt important en el seu treball. Un treball en què reflexiona sobre la densitat de població, les estructures en contínua reconstrucció, i també en els efectes i els detritus de la industrialització, els sistemes de mercat alternatius o els estralls socials. “En general, tant en pintura com en pel·lícula, estic buscant un terreny inestable i indefinit que creï potencials... Sempre es tracta de seguir diverses línies de recerca que, per mi, coincideixen en els meus llocs d’interès i donen lloc a aquestes capes d’associacions i trobades visuals”, segons les seves paraules. El contrast entre el seu país d’origen i el d’adopció és la característica principal de la seva obra: un diàleg entre l’Anglaterra thatcherista que va deixar i la modernització mexicana que afronta nous desafiaments econòmics per a les classes més baixes. L’exposició presenta una selecció representativa de la trajectòria de Smith (instal·lacions, vídeos, pel·lícules, fotografies i pintures) que posa de manifest el desenvolupament del seu projecte vinculat a una visió crítica de la modernitat i a les relacions entre precarietat, vida, raça, migració, desigualtat i formes de violència de la societat industrial contemporània.
Tot i que no s’organitza cronològicament, la mostra inclou algunes peces dels seus inicis com ara Spiral City (2002), en la qual va filmar un dels suburbis de la ciutat de Mèxic des d’un helicòpter volant en espiral sobre l’espai urbà densament reticulat. El vídeo pren l’Spiral Jetty de Robert Smithson com a referent i es basa en la topografia única i la immensitat impressionant de la Ciutat de Mèxic. En altres produccions va submergir-se en les implicacions polítiques i estètiques de les multituds, la violència i les perifèries de la contemporaneïtat. Això s’evidencia en vídeos com ara Xilitla (2010), anomenada com un poble de Mèxic, on hi ha un jardí creat per l’aristòcrata britànic Edward James (1907-1984), important col·leccionista d’art surrealista, o Fordlandia (2014), que indaga els límits de la natura a la selva amazònica brasilera. Aquest darrer gira envers la ciutat prefabricada que Henry Ford (1863-1947) fundà a la selva amazònica del Brasil, on extreia i processava massivament làtex natural per a la producció de neumàtics; retrat d’un paisatge apocalíptic producte de l’arrogància d’una societat industrial sense escrúpols. Més recentment, l’artista està obrint un diàleg ampli amb la història de l’art, especialment amb la tradició de la pintura flamenca a través de la reinterpretació de significacions. Aquest és el cas de la pintura performativa Obscuridades bucólicas (2017), inspirada en l’obra d’El Bosch, en què el caos, el desordre i les multituds vinculen l’art a la problemàtica social. L’exposició està produïda en col·laboració amb el MUAC de Ciutat de Mèxic, i el Museo Amparo de Puebla, Mèxic.
A la imatge, Melanie Smith. Fordlandia. 2014. HD Vídeo 29.42 min.