Els grafits de Son Boter prenen vida i ens parlen del procés creatiu més íntim de Miró

Joan Miró va viure i treballar a Mallorca durant gairebé tres dècades. A Son Boter hi va treballar durant més de 20 anys i durant aquest període, com un infant davant un llenç en blanc, va utilitzar les parets i els murs d'aquesta casa mallorquina de finals del s. XVII, com una tela gegant que li permetia treballar els seus esbossos escultòrics i d'obres de gran format. A finals de 2017 la doctora en Història de l'Art Elvira González Gonzalo i el fotògraf Toni Málaga inicien un projecte d'inventariat dels grafits de Joan Miró a Son Boter a petició del director de Miró Mallorca Fundació, Francisco Copado. La metodologia utilitzada per a realitzar aquest treball ha estat la que s'usa en contexts arqueològics, és a dir, la que partint d'una fitxa de cada un dels elements estudiats, permet arribar al més ampli coneixement, identificació i localització no només de cada grafit a escala unitària, sinó del conjunt dels murals artístics que es troben a gairebé tots els murs de la possessió mallorquina de finals del s. XVII, catalogada com a Bé d'Interès Cultural (BIC) l'any 1992. En total s'han distingit 57 unitats de grafits, amb entitat pròpia, a la casa de la possessió de Son Boter. També s'han analitzat un total de 10 murals composts d'una o diverses unitats esgrafiades. Aquest inventari ha permès descobrir també que molts de grafits són pentimenti del seu creador. És a dir que alguns d'ells varen patir múltiples canvis i alteracions mentre Miró, el seu autor, els anava creant. Dins les fitxes de cadascun dels murals i grafits que s'han inventariat els apartats que s'ha definit són: número d'inventari, ubicació, mides, pigment, descripció, observació i estat de conservació. S'han realitzat fotografies de cada unitat d'estudi i també s'ha fet una comparativa del treball realitzat amb algunes fotografies de Josep Planas Montanyà fetes a finals dels anys seixanta i que han permès comparar i reparar en l'estat actual dels grafits. La mesura dels diferents dibuixos ha estat al màxim d'aproximada possible, donada la fragilitat de la superfície de la calç dels murs, que impedia apropar massa la fita mètrica metàl·lica que permet prendre aquestes mesures. En aquest sentit i per aquest mateix motiu, també s'ha desestimat el calc mural per contacte i s'ha optat per l'ampliació de fotografies i s'ha calcat el grafit mitjançant paper vegetal, reproduint el traç amb indelebles negres, com si es tractés de la mateixa paret. D'altra banda, les fotos de Planas Montanyà posen en relleu que sense els objectes que acompanyaven els grafits, que estaven dipositats a terra i recolzats a la paret, i que moltes vegades rebien la indicació oportuna amb la fletxa pintada al mur, no s'arriba a entendre bé el resultat d'aquestes creacions murals. La retirada d'aquells –selles, caixes amb objectes, molins de mà, etc., o bé les aixades i eines del camp, etc.– fa incomprensible l'argument final de Miró, que vol donar una tercera dimensió a la plasmació bàsica de les figures murals. A la imatge, Elvira González prenent mesures dels grafits a San Boter.