La Galeria Leonhard de Graz presenta fins a finals de novembre una exposició de ViktorHulik.
ViktorHulik (Bratislava, 1949) es pot incloure en la generació d'artistes sorgits a finals dels anys seixanta i setanta que continuen amb l'impuls dels llenguatges constructius de les avantguardes europees, una forma de rebuig respecte al figurativisme propi del Realisme Socialista que representava l'escena artística oficial de la llavors Txecoslovàquia.
L'obra de ViktorHulik vinculada amb tota la tradició del llenguatge concret-geomètric, parteix de la pintura per endinsar-se en el territori de la tridimensionalitat i la intervenció en l'espai.
Com va fer Vasarely als anys seixanta amb les "unitésplastiques" (combinació contrastada de forma i color), ViktorHulik treballa amb la repetició sistemàtica d'unitats mínimes geomètriques que ell redueix al color blanc, negre i gris, creant en cada obra una forma de repetició singular. En aquestes diferents estructures de repetició irrompen nous elements -a través de la rotació, el desplaçament o la fracturació de les seves parts- alterant el ritme a què semblava acostumada la nostra percepció. I és aquest tret d'indeterminació en la previsibilitat de la combinatòria, aquesta alteració voluntària d'un ritme preestablert, el que dóna el caràcter peculiar a l'obra de Hullik.
En cada obra es pot apreciar com una forma d'ordre estricte i rigorós que, a partir de certa irrupció formal, es converteix en una forma de caos.
Lluny de l'estatisme que poden inspirar algunes obres de caràcter concret-geomètric, l'obra de ViktorHulik (i aquest aspecte el relaciona definitivament amb el caràcter de l'op-art) té un caràcter plenament dinàmic que incorpora el factor lúdic i de sorpresa que estimula la interacció amb l'espectador.