L'arquitecte de la reforma de la Casa Pastors explica com quedarà el futur Museu d'Art Contemporani

La Gerunda fundacional es va situar sobre la via d’Hèracles, posteriorment anomenada via Augusta, i la seva porta nord estava situada al pas de sobreportes. Als soterranis de la Casa Pastors apareix l’arrencada d’una de les dues torres romanes rectangulars que protegien aquesta porta i que el 1362 s’envolten amb les grans torres cilíndriques del castell de sobreportes. Allí s’establiren successivament: una zona porxada del fòrum, una residència de canonges, un col·legi, el seminari i l’església de Santa Maria de les Puelles. Així doncs, l’edifici ha sofert al llarg dels temps nombroses reformes amb el resultat de diversos elements i formes sobreposats segons l’època de la seva construcció i amb diferents nivells dels terres de cada planta. Les dificultats augmenten pel tram de muralla de la Força Vella (recinte emmurallat del nucli medieval) que travessa l’edifici. La intervenció amb voluntat de donar caràcter unitari a un conjunt tan divers va ser al segle XVIII quan els Pastors el van reformar per fer-ne el seu palau i de la qual es conserva bé la façana principal d’estil renaixentista de bona factura (que té l’habilitat d’amagar els diferents nivells dels espais que hi donen), el pati interior (que malgrat que s’hi fan fer intervencions inadequades encara és l’element organitzador de les plantes de l’edifici) i alguns espais interiors on destaca la gran sala de la planta primera. Les intervencions del 1970-73, quan era Audiència Provincial i les d’anys posteriors van tornar a complicar l’organització interna, ja que van subdividir en dues plantes bona part de la planta primera i van disposar escales a tot arreu en funció només de necessitats puntuals. La nostra intenció és recuperar en tot el possible el caràcter unitari de l’organització interna del conjunt, si és necessari amb solucions radicals, sense renunciar, si cal, a la utilització d’un llenguatge arquitectònic contemporani en les noves actuacions i, pel que fa a les façanes, mantenir la imatge exterior del conjunt limitant-nos a sanejar i restaurar el que s’ha conservat. Més introversió que extraversió. L’anàlisi de l’estat actual de l’edifici conclou en uns punts crítics, als quals donem les següents solucions: El volum del nucli vertical de circulacions del 1970 és inadequat, tant per la forma de sobresortir del perfil de cobertes, com per com s’imposa a la configuració del pati, ja que provoca un esmicolament dels volums resultants en la seva cara nord. També l’amanerament de la seva obertura en angle i el coronament de la seva caixa de maquinària no ajuden a ordenar l’espai resultant, sinó tot el contrari. Es proposa enderrocar aquest volum i deixar només el tancament de façana en planta baixa, que és d’origen, i construir un cos enretirat, més baix, acabat amb una gelosia de taulons de fusta basta que, d’una manera unitària, simplifica la volumetria d’aquesta banda i aireja el pati amb un llenguatge arquitectònic actual però tectònic i neutre. La voluntat és aconseguir un pati atractiu i lluminós. Potenciar-lo perquè convidi a visitar l’interior. L’altell afegit a la planta primera provoca que l’altura dels espais resultants sigui inacceptable per a exposicions. Els espais de la planta segona també son d’una altura insuficient i amb l’agreujant que, en aquesta planta, els espais que donen a la façana principal estan en nivells molt diferents. Per això proposem l’enderroc de l’altell de la planta primera i la modificació de tots els forjats de la planta segona per situar-los en una cota única per facilitar l’accessibilitat i per obtenir una bona altura en les zones d’exposició. Dels cels rasos existents només es manté el de la gran sala del primer pis com a testimoni d’època del palau que va ser. Altres decisions de caràcter menor són: Els espais d’accés sota voltes seran exteriors amb el portal obert convidant a entrar els possibles visitants. Es preveuen uns tendals amb lones enrotllables per cobrir el pati en dies plujosos o per a activitats nocturnes. Els paraments de muralla existents a l’interior es deixaran vistos i sanejats de manera que es puguin identificar. (*) Arquitecte.