"El modernisme i les flors", exposició itinerant de la Diputació de Barcelona

Entre finals del segle XIX i començaments del segle XX, la natura va ser la gran musa i font d’inspiració d’arquitectes i artistes. Amb l’exposició El modernisme i les flors. De la natura efímera a l’arquitectura, organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’àrea de Cultura, Educació i Esports de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i Museus d’Esplugues de Llobregat es vol mostrar com la flora, en particular, va esdevenir un dels repertoris per excel·lència de l’arquitectura modernista, la qual va arribar a establir un veritable diàleg amb el món vegetal a través de les arts decoratives. La natura, la font de la inspiració és el primer dels quatre àmbits en què s’estructura la mostra i s’hi analitza el procés creatiu dels artistes per capturar la imatge de les plantes i les flors, tot detallant com feien un estudi directe del món vegetal com a exercici d’observació per representar i immortalitzar en l’art decorativa el model natural efímer. Com a eines de treball utilitzaven el dibuix i la pintura, però també invents moderns de l’època com ara la fotografia i els repertoris que es publicaven com a guies visuals. El segon àmbit, L’obrador, la creació de les arts de la construcció, fa un recorregut per vuit arts aplicades en l’arquitectura –ceràmica, mosaic, ferro, pedra, estuc, mosaic hidràulic, vitrall i enguixat– i recull els diferents processos de creació que mostren com materials bàsics i senzills –el ciment, el fang, la pedra o el vidre– esdevenien art, recreant o transformant el món vegetal dins l’escenari arquitectònic. Mitjançant exemples, el visitant entendrà per què les arts aplicades, considerades menors, van arribar a ser en aquell període arts majors. En el tercer àmbit, L’arquitectura, el jardí urbà, s’ofereix un passeig expositiu de flors i plantes que recreen un jardí gegantí i immutable a través de les arts aplicades als edificis, amb exemples representatius com ara la fulla d’acant, el card de bosc, el pi, la margarida o el castanyer de l’Índia. Aquesta flora la veiem representada en diferents tècniques i elements arquitectònics, perquè la natura va ser el llenguatge visual proper a tota la societat que va desplegar la idea d’art total del modernisme. D’entre totes les plantes, predomina la rosa, considerada la reina de les flors, per la qual cosa se li dedica un espai especial relacionat amb el seu simbolisme. L’últim àmbit, La ciutat, la natura morta, exposa la dificultat en la conservació de les arts aplicades en la construcció. Quan desapareix del seu espai original, que és l’arquitectura, l’art aplicada es transforma en un material en risc i habitualment desapareix. L’exposició vol també reivindicar el modernisme local i la preservació in situ del patrimoni representatiu de les ciutats en què va tenir més adeptes. Així mateix, la mostra vol apropar el visitant i convidar-lo a ensumar el perfum de determinades flors, escoltar i visualitzar els processos de producció o palpar les formes de determinades reproduccions. L’objectiu és convertir la visita en una nova forma de conèixer i recordar el modernisme i les seves flors, accessible a tothom i a través de tots els sentits. La itinerància. El modernisme i les flors: De la natura efímera a l’arquitectura és una exposició itinerant que enguany es pot veure als dos museus locals que han participat en la seva coproducció: Can Tinturé - Museus d’Esplugues de Llobregat (del 12 d’abril al 23 de setembre) i el Museu d’Art de Cerdanyola del Vallès (del 27 de setembre al 13 de gener del 2019). Posteriorment, visitarà altres equipaments de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. Podeu trobar més informació sobre la mostra, horaris de visita dels museus i activitats vinculades al web museuslocals.diba.cat i a les xarxes socials amb l’etiqueta #ModernismeFlors. A la imatge, Decoració de la barana de la platea. Mosaic de tipus ceràmic. Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana. Casa Museu Lluís Domènech i Montaner (Canet de Mar).