La Fundació Bancaixa presenta "José Manuel Ballester. Bosques de luz"

La Fundació Bancaixa ha presentat la mostra José Manuel Ballester. Bosques de luz, comissariada per María de Corral i Lorena Martínez de Corral. L'exposició és un recorregut per l'obra d'aquest artista, Premi Nacional de Fotografia, a través d'una selecció de 21 obres l'essència del treball del pintor i fotògraf madrileny que gravita al voltant de tres claus fonamentals: el temps, la llum i l'espai. En paraules de les comissàries, "l'artista no es proposa desenvolupar un llenguatge fotogràfic específic, sinó utilitzar l'objectiu com a testimoni per justificar, registrar, matisar i interrogar l'actualitat i el progrés". Ballester treballa a través de sèries, que en aquesta exposició vénen representades per una selecció de temes com són els grans espais paisatgístics, que abasten des de la Xina fins a Brasil; les naus industrials, a les quals l'artista assenyala com a espais des dels quals contemplar el passat i el futur; i els museus. L'artista fa també una relectura d'obres mestres de la pintura italiana del Renaixement com en la intervenció que porta a terme amb l'Anunciació de Fra Angelico, que ell converteix en Lloc per a una Anunciació. Les obres presents a l'exposició es caracteritzen per l'absència de la figura humana que l'artista atribueix al seu "predilecció per escollir aquells moments en què la presència directa s'esvaeix o desapareix per un moment o la meva inclinació per buscar llocs que van deixar de ser actius per convertir-se en espais abandonats o en ruïnes o que per les seves característiques estan ocults oa l'altre costat de la societat, bé per la seva marginalitat o per les seves característiques especials". José Manuel Ballester reivindica les enormes possibilitats que brinda la fotografia digital com a aliada en la creació del que ell anomena un nou pictorialisme. "M'he servit de disciplines en principi molt diverses entre si, que passen del pinzell a l'ordinador ... Quan vaig començar a estudiar el món de la fotografia digital vaig descobrir l'allunyament que suposava la fotografia analògica respecte de la pintura. Amb el naixement de la fotografia digital i les seves possibilitats de manipulació, es produïa un retrobament amb la forma d'entendre el procés creatiu molt afí als procediments plàstics fins ara coneguts. De fet, sempre he considerat l'arquitectura de Photoshop, el seu disseny, com un ampli tractat de pintura que recorda els grans tractats escrits al llarg de la història. Aquesta gran afinitat és la que ha creat un moviment molt fort que m'agrada anomenar com a període neopictorialista".