'La mirada després de l'horitzó' de Vicent Carda a la Galeria Canem

Del 30 d'octubre al 9 de gener del 2021 la Galeria Canem de Castelló presenta l'exposició de Vicent Carda  La mirada després de l'horitzó. Vicent Carda, fent referència a aquesta exposició ha escrit: "Ciutats i paisatges xafats, línies marcades, calcades. Plànols de ciutats esquinçats, senyalitzats. Documents visuals recopilats: Fotografies, llibres, plans, mapes, fullets turístics. Memòria, records, nostàlgia, el passat, el silenci, el present. El passat com a relat de descobriment de nous horitzons. El present com a necessitat de recopilar el fet de deambular per geografies llunyanes i ara tan pròximes. Cartografies de ciutats i paisatges que han deixat empremta en la mateixa consciència. Viure, pensar el viatge com una experiència d'enriquiment, de descobriment, sense més que aquesta línia que és l'horitzó i que posseeix una mirada infinita. Quantes vegades hem mirat com a acte reflexiu, sense buscar res, veure res. La mirada en aquest moment és percebuda com una eina que s'usa per a veure alguna cosa, que està passant fora; en canvi, sovint, la nostra mirada s'ennuvola, s'enfosqueix, s'esborra la mateixa mirada i es deixa de veure; és llavors quan apareix el pensament, el record, el somni, i comencem a descobrir els nostres propis continguts de la nostra ment: El viatge. El poeta Wallace Stevens solia dir que "no sempre és fàcil notar la diferència entre pensar i mirar". Queda poc per descobrir però en canvi molt per veure, la mirada és el paisatge de la realitat canviant. Hi ha hagut una constant en la meva obra en els últims anys, la construcció d'una línia imaginària que separa el cel i la terra, però al mateix temps manté unida un conjunt de coses, l'horitzó. En els ressons d'aquesta cartografia imaginària i real es desenvolupen tots aquests treballs. Tot ha anat desenvolupant-se en aquests últims anys i ara es completa amb la sèrie "La mirada després de l'horitzó", on aquesta imatge, aquest espai, aquesta ciutat, aquest paisatge, queda vetllat per l'ombra que crea el paper vegetal sobreposant-se sobre paper dibuixat. Les obres han evolucionat com si es tractés d'un viatge, caminant lentament, recuperant i construint nous espais, paisatges trets dels viatges, ciutats passejades, visites, camins, carrers. Treballar la superfície per a crear nous paisatges, realitzats amb grafit i carbonet, esborrats, tacats. Línies i gestos buscant la profunditat i solidesa del temps. L'òxid de les grapes, papers engrapats, superposats, pegats, transparències. Memòria del viatge. Treballar la cal·ligrafia, com un aprenentatge de la mateixa escriptura, el dibuix. I la pinzellada, el gest, abstracte, minimalista, pintura acrílica, gouache i aerosols, el color. Dibuix i pintura, gest i cal·ligrafia, línia i petjada, en una relació simbiòtica per a donar sentit a la sèrie. Com un joc, una il·lusió òptica, una mirada infinita, una transformació de la pintura i el dibuix, una mirada que el travessa i el dilueix, produint una singular paradoxa entre l'aparença i la realitat. Això és "La mirada després de l'horitzó".