Descoberta dels treballs de restauració del Martiri de Sant Sebastià al Museu d'Art

El dia 30 de juny a les 11.30 h. s'ha previst la descoberta dels treballs de restauració del Martiri de Sant Sebastià al Museu d'Art de Girona. Des de finals del segle XIX, la gran taula de retaule dedicada al martiri de Sant Sebastià formava part dels fons de l'antic Museu Provincial de Girona, llavors instal·lat a l'església de Sant Pere de Galligants. Amb la formació del nou Museu d'Art de Girona, l'obra, juntament amb altres fons d'art de la Diputació, va ser trasllada i instal·lada a l'exposició permanent del nou museu a l'antic Palau Episcopal. Tret d'una puntual neteja superficial de pols i brutícia, el retaule no havia estat intervingut fins avui i continuava mostrant-se sota una gruixuda capa de repintats antics, brutícia i vernissos oxidats i envellits que havien acabat donant una tonalitat marronosa i uniforme a tota l'obra. El temps no sols havia cobert els colors originals sinó també havia anat esborrant una història singular recentment recuperada per la historiadora de l'art Isabel Juan, qui l'any 2011 va posar al descobert el motiu de l'encàrrec, les autories i les vicissituds d'aquest imponent retaule tan vinculat a la ciutat de Girona. L'actual restauració, finançada per la Diputació de Girona, permetrà recuperar la imatge original de l'obra i deixarà visible la policromia i daurats, permetent una nova visió del retaule. Restaurar la policromia original L'espectacular relleu de fusta policromada, taula central del que hauria estat un imponent retaule barroc, narra l'escena prèvia del martiri de Sant Sebastià: el moment en què els sicaris de l'emperador Dioclecià procedeixen a lligar el sant a l'arbre des d'on rebrà el càstig de ser assagetat. L'escena mostra dos àmbits diferenciats: el superior representa el món celestial, decorat amb angelets, garlandes i núvols; mentre que l'inferior és el món terrenal, on es troben els carcellers, soldats i arquers que envolten el cos del sant. La figura del sant sobresurt en alt relleu del pla de la taula i esdevé l'eix central d'una composició abarrocada de personatges que, treballats de més a menys relleu, donen profunditat i moviment a l'escena. El concepte de l'obra i la formulació i composició de l'escena esdevenen un excel·lent exemple de l'estètica de l'art barroc de mitjans del segle XVII. Amb tot, altres intervencions de restauració històriques i l'envelliment i degradació de les capes de pintura i vernissos van acabar amagant un altre dels trets característics de les obres d'aquesta època: la riquesa cromàtica dels daurats i policromats. Recuperar els cromatismes originals, a més de restituir l'estabilitat de l'obra, és el principal objectiu de les darreres campanyes de restauració impulsades pel Museu d'Art i sufragades per la Diputació de Girona La primera campanya de restauració, de curta durada, es va realitzar l'any passat durant els mesos de maig-juny i tenia per objectiu valorar les patologies de l'obra, realitzar l'anàlisi de materials constitutius i determinar la intervenció de restauració. Es va realitzar una neteja superficial, desinfecció i neteja de fustes, fixació de les zones de pintura amb risc de pèrdua i diverses proves de neteja per determinar les millors solucions per a recuperar la policromia original. Les provatures ja van fer evident aleshores una policromia acolorida, rica en detalls decoratius, que no eren perceptibles sota el vernís envellit. La campanya d'enguany, realitzada en les mateixes sales del Museu d'Art, va descobrint de manera lenta els colors originals, a mesura que es van eliminant els repintats i les purpurines afegides amb els anys. Així van aflorant les carnacions, pintades a l'oli, i els colors i detalls decoratius, al tremp sobre pa d'or, en les robes dels personatges i en els fons de l'escena. Els treballs de restauració són a càrrec de les restauradores Ester Horno, Laia Roca i Judit Birosta, sota la supervisió del Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya i de l'Àrea de Conservació-Restauració del md'A. Les especialistes oferiran el dia 30 de juny una visita comentada i explicaran amb detall els treballs en curs de realització. Un exvot de la ciutat de Girona per la pesta de 1650 Durant anys l'obra havia restat anònima i de procedència desconeguda. El 2011 els treballs de recerca de la historiadora de l'art Isabel Juan en el marc de la seva tesi doctoral van localitzar el contracte del retaule i un seguit de documentació que ha permès traçar la història de l'obra per part de la investigadora. El 1650 la ciutat de Girona va viure un intens i mortífer episodi de pesta. Superat el moment, el 1652, el Consell General de la ciutat va encarregar un retaule dedicat a sant Sebastià, a manera d'exvot, i a fi de donar les gràcies al sant, invocat tradicionalment per a la protecció de pestilències. L'obra va ser encarregada a Josep Tramulles, un reconegut membre d'una de les nissagues més destacades d'artistes dels segles XVII i XVIII del mateix cognom. Llavors Tramulles estava realitzant treballs en el retaule del Roser de l'església de Sant Domènec de Girona i alhora executant algunes de les seves obres més destacades: el retaule major de la parròquia de Santa Maria de la Geltrú (1645-1655) i el retaule major del monestir de Santes Creus (1647-1651) i el de Sant Cebrià de Tiana (1645-1655). Potser per això Tramulles va abandonar l'obra de sant Sebastià un cop finalitzada la taula central. La continuació es va encarregar a Felip Arlich, qui havia de fer el muntatge final. Amb tot el retaule va restar inacabat i guardat en dependències municipals fins al 1677. L'emplaçament previst havia de ser una capella de l'antiga església del Carme, que es va acabar enderrocant l'any 1655 per motius estratègics després de la guerra dels segadors. Finalment és va acordar col·locar a la recentment construïda capella de l'hospital de Santa Caterina i es va encarregar la continuació de l'obra a Anton Barnoia per a realitzar l'assentament al nou emplaçament i el daurat posterior de les parts noves. El retaule no es va finalitzar fins al 1679. Els actuals treballs de restauració ajudaran a conèixer millor l'obra de Tramulles i permetran sumar nova informació sobre les tècniques pictòriques del moment, així com nous aspectes sobre l'autoria del retaule.