Vanessa Pey i Laia Estruch coincideixen al Museu Tomàs Balvey

El Museu Tomàs Balvey de Cardedeu, carrer Dr. Daurella 1, presenta del 6 de juliol fins al 19 d’agost del 2018 una mostra que reuneix a Vanessa Pey i Laia Estruch, en un programa coordinat i comissariat per Mercè Alsina i Enric Maurí. Pel potencial que té el pensar de manera comunitària, la reunió ha estat vista moltes vegades com un perill, sobretot pels règims totalitaris, i ha estat sotmesa a regulacions per llei. Aquest cicle vol reivindicar la trobada física, en un espai i un temps concret on passen coses: la reunió com a esdeveniment. El cicle tracta d’això, de proposar mecanismes de debat, de discussió. Reunir dos o tres artistes perquè l’exposició prengui forma a partir de decisions preses col·lectivament, de manera horitzontal. Per nosaltres és una manera de proposar la pràctica expositiva d’una manera menys vertical i més debatuda. Alhora també implica un canvi en l’espai d’exposició, que es reivindica com a espai de trobada i de reunió de públics diversos, que s’obre a un debat permanent. A Reunió 1, es troben les artistes Vanessa Pey i Laia Estruch, amb dues propostes que exploren com ens manifestem en l’espai públic. Amb les imatges de la sèrie Beating Paths, Vanessa Pey busca a través de la superposició d’imatges crear/ descobrir una realitat més complexa del ser, capaç de representar la configuració de les identitats personals, múltiples i contradictòries. Aquests retrats viren de la figuració a l’abstracció i ens situen en una zona d’experimentació immersiva que allibera els éssers de les restriccions socials i s’endinsa en altres imaginaris. Són retrats que es despleguen i, com apunta Irene Pomar, es proposen com a preguntes que permeten aflorar tot un teixit d’interaccions. Laia Estruch descriu el seu treball en el camp de la performance com una aproximació al camp de l’escultura efímera, en el qual el seu cos, veu i moviment tenen un paper rellevant. Àlbum Victòria (2015-2016) és un projecte performatiu que tradueix a text, veu i moviment un petit àlbum de dibuixos del pintor Jordi Samsó Bastardas (1929- 2008). És un exercici lliure d'interpretació i translació del treball gràfic a l'escènic per convertir en so i fer audible un petit arxiu i que inclou també un objecte que funciona com a partitura i escenari. Aquesta improvisació musical es va fer en un estudi de gravació de Barcelona obert al públic, amb la col·laboració dels músics Xavi Lloses, Nico Roig i Oriol Roca. El programa d’exposicions santcorneliarts(2) reprèn el projecte iniciat a finals dels anys 90 del segle passat en la qual es van mostrar projectes inèdits d’artistes com Joan Brossa, Jordi Benito, Benet Rosell, Pere Noguera, Ester Ibarrola, Robert Meyer, o Alvar Calvet, entre d’altres. Amb aquella iniciativa primera, aquest cicle comparteix la visió, que va del local a l’universal, amb la voluntat d’acostar diferents aspectes de l’art contemporani al públic en general i a l’escoles. En el programa santcorneliarts(2) es manté el caràcter intergeneracional,transdisciplinari i amb perspectiva de gènere, així com una doble mirada, retrospectiva i prospectiva, per promoure una comprensió crítica sobre els temes actuals del pensament i la creació. El 2017 es van presentar els treballs de Lluís Alabert i Lola Lasurt. Vanessa Pey (Tarragona, 1973). Entre les exposicions individuals destaquen: «Desnuar», Cicle d’Arts Visuals Parlem Contemporani?, Convent de les Arts d’Alcover (2018); «Uccello trasgressore», Galeria Antoni Pinyol, Reus (2017); «La notte scolpita», El Teler de la Llum (Scan 2016), Tinglado 4 del Port de Tarragona (2016); «Párpados del Cielo», Galerie Samuelis Baumgarte, Bielefeld, Alemanya (2006) o «Der Schrei des Myrtes», Galeria Metropolitana, Barcelona (2004). També ha participat en diverses fires i nombroses exposicions col·lectives, entre les quals: The Little Match Girl, Hans & Fritz Contemporary, Barcelona (2017); Plural femení, Museu d’Art Modern de Tarragona, Tarragona (2016); Capella de Sant Roc. 30 anys d’Art Contemporani a Valls, Museu de Valls (2015); «Breathing time», Museu de Valls (2013) o «Regard sur la photographie internationale», Parisud Art Contemporain, Cachan, França (2005). Laia Estruch (Barcelona, 1981) ha rebut beques, premis i residències com els de Nau Estruch a Sabadell (2010), BCN Producció 2011, Sala d’Art Jove de la Generalitat de Catalunya (2011), BCN Producció 2012, La Fragua The Forge Art Residency a Còrdova (2014) i Artistas en Residencia 2017 de la Casa Encendida i el CA2M de Madrid. Ha presentat performances al MACBA (2012), al Centre d’Art Contemporàni de Barcelona Fabra i Coats (2012), al teatre La Villarroel de Barcelona (2013), a la galeria Demolden Video Project de Santander (2013), a JuneFirst gallery de Berlín (2014), a la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona (2014), a la galeria ADN de Barcelona (2015), a la Fundació Palau i Fabre de Caldes d’Estrac (2015), a la Fundació Joan Miró de Barcelona (2016), al Centre Párraga de Múrcia (2016), al Teatre Pradillo de Madrid (2016) i a l’Antic Teatre de Barcelona (2016), entre altres llocs. A la imatge, obra de Laia Estruch.