"Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra" al Museu d'Història de Catalunya

Del 29 de juny al 18 de novembre el Museu d'Història de Catalunya presenta l'exposició Flames a la frontera. Catalunya i la Gran Guerra. La importància de la Gran Guerra a nivell mundial és indubtable. Va modificar les estructures socials, econòmiques, polítiques i culturals no només del continent europeu sinó d’una part significativa del món. Va ser un conflicte que es va iniciar l’agost de 1914 amb un entusiasme desfermat que, en pocs mesos va demostrar haver-se convertit en una autèntica màquina de matar milions de persones que experimentaven la duresa dels camps de batalla. A l’estat espanyol, Eduardo Dato va declarar la neutralitat espanyola pocs dies després de l’inici de les hostilitats. Però aquesta neutralitat oficial va donar pas, amb una certa rapidesa, a una fortíssima disputa intel·lectual entre germanòfils i aliadòfils que es va estendre fins al 1918 i que, com succeïa al conjunt del continent, va afectar no només els intel·lectuals i els homes de cultura sinó també al conjunt de la vida política. A Catalunya, la Gran Guerra va ser viscuda amb una passió desbordant. La simpatia pels Aliats va ser aclaparadora, especialment entre els intel·lectuals i els polítics republicans i es va manifestar amb una força molt superior a la resta d’Espanya. Aquest impacte va portar fins i tot a inaugurar un Museu de Guerra al Tibidabo ja el 1916 dedicat al conflicte, i va tenir un dels màxims exponents en la difusió de les gestes dels Voluntaris catalans allistats a la Legió Estrangera que lluitaven per França i Anglaterra. No obstant això, també es van detectar grups molt actius que donaven suport als Imperis Centrals, entre ells, els grups vinculats al carlisme. Les revistes i la premsa diària es van posicionar a favor d’un dels bàndols, i van ser objecte de pressions diplomàtiques i propagandístiques d’uns consolats alemany i francès especialment actius a Barcelona. Així mateix, aquesta efervescència intel·lectual també va tenir conseqüències a nivell intern, ja que va condicionar la societat catalana de l’època i va afectar diversos sectors de l’economia i les classes obreres; en el terreny cultural i literari va afavorir la renovació de la premsa i l’aparició del corresponsal de guerra a Espanya, així com una implicació del món de l’art, i a nivell polític va propiciar la cristal·lització del catalanisme polític i els intents d’internacionalització de les reivindicacions polítiques catalanes, a banda d’entrar a les llars catalanes i tenir una presència important en la vida quotidiana i l’espai públic. La present exposició detalla les diverses vessants de l’impacte que el conflicte europeu i mundial va provocar en una Catalunya oficialment neutral, però altament implicada emocionalment en la contesa bèl·lica, així com el record i les memòries plurals que han perviscut de la guerra a casa nostra.