Pablo Bruera a la Sala Dalmau

Nascut a Montevideo al 1972, resideix a Barcelona des de 2001. Al poc d’arribar a Barcelona passa a formar part del grup d’artistes de la galeria. A l’obra de Bruera el moviment de la interacció amb l’espectador son un aspecte essencial, les seves escultures acostumen a ser mòbils i es la pròpia acció del qui observa l’obra la que li confereix una nova dimensió, cada moviment ens ofereix un resultat diferent. Aquests aspectes habituals en la seva feina es veuen accentuats en aquesta exposició, que inclou treballs realitzats durant el confinament en els que aquests conceptes, tocar i moure, dels que hem estat privats, adquireixen fins i tot més rellevància. Aquesta exposició presenta una novetat en l’obra de Bruera, a les seves habituals escultures i gravats, hi ha que afegir una sèrie de collages il·luminats, unes caixes de llum en les que l’artista juga amb les ombres i en les que, a diferència de les seves escultures en les que el color es poc present, hi ha una explosió cromàtica que dona una gran potència a les obres. La feina de Bruera pretén reflectir la seva forma de pensar. Pablo es una persona allunyada de dogmes i que considera que el dret a dissentir es imprescindible, ja que sense dissens, només tenim uniformitat i un únic mode de pensar. Les seves obres mòbils reflecteixen aquestes idees. Com ell diu en el text que obre el catàleg: “Si insisteixo en aquestes qüestions formals, es per que crec que la forma es contingut. Aquesta afirmació és vàlida per a l’organització de la societat com per a l’organització dels elements plàstics. Existeix una relació entre els valors i principis que defenso i guien la meva activitat artística amb els que crec haurien de regir a les nostres societats. Crec que es una qüestió ètica. Una manera d’entendre el món, on la llibertat, els drets, la lògica i el pensament creen harmonia i bellesa”.