"Annette Messager. Púdic-Públic" a l'IVAM

Del 5 de juliol al 4 de novembre, l'IVAM presenta presenta Annette Messager. Púdic-Públic, una exposició antològica que recorre els últims 20 anys de trajectòria de l'artista francesa, a través de vora mig centenar d'obres, una d'elles d'enguany mateix. Es tracta majoritàriament d'instal·lacions multimèdia, dos d'elles de gran format, encara que la mostra reuneix tambés dibuixos i escultures. El títol al·ludeix a dos aspectes indissolubles que vénen a donar una visió força àmplia i completa de la seua obra. El treball d'Annette Messager (Berk-sur- Mer, França, 1943) no és massa conegut a Espanya, de fet ja fa vora 20 anys que cap museu o galeria mostra obra seua al nostres país. El seu feminisme militant i l'elecció d'objectes i materials quotidians, com ara peluixos, guants, coixins, llanes, teles o cordes, generalment poc valorats, poden explicar aquest desinterés per la seua obra. Malgrat això, la seua obra s'ha exposat en alguns dels museus més importants del món, com el Centre Pompidou de París, el Museu d'Art Modern de San Francisco, el Museu Reina Sofia de Madrid, el Museu d'Art Modern de Nova York, i ha rebut distincions com ara el Lleó d'Or de la Biennal de Venècia de 2005, per la seua instal·lació inspirada en Pinotxo, que va transformar el pavelló de França en un casino. En 2016 va ser guardonada amb el Premi Imperial del Japó, considerat el guardó internacional de les arts més prestigiós del món. Amb influències clares del Surrealisme, l'Art Brut, la cultura popular o el món infantil, l'artista se'ns presenta com una mena d'"etnòloga" que investiga l'univers femení a través dels seus vestigis, restes o empremptes. Tot el seu plural i ambivalent quefer artístic està lligat a una lectura combativa de gènere, amb obres com a Paper pintat d'úters, de 2017, que explora fins a les zones més insignificants de les seues realitats femenines més íntimes. Una intimitat que no s'entén si la deslliguem d'una lectura política que la contextualitza i conforma, i que veiem en instal·lacions com El tutú despentinat, 2013, o Homenatge a les costureres, 2015. Al llarg de la seua carrera, Messager ha reivindicat la representació fragmentada del cos de la dona com un aspecte bàsic de la seua oposició frontal a l'ordre establit i a les visiones masclistes sobre el gènere. Per a ella el cos femení és una figura molt definida de la llibertat individual i col·lectiva, una imatge reivindicativa d'un cos propi amb els seus desitjos i plaers, amb una sexualitat específica.