Del 17 d'octubre de 2020 al 17 de gener de 2021 es pot veure, al Museu del Suro de Palafrugell (Girona), l'exposició La Captura. Dels paisatges d'en Vayreda a l'últim quadre d'Olot.
Es tracta d'una exposició itinerant comissariada per Miquel-Àngel Codes, anteriorment instal·lada al Centre Cultural de Terrassa, i formada per obres de la col·lecció privada de Jordi Planas, una cosmovisió de l'art pictòric olotí d'entre segles.
La mostra tracta sobre el fenomen pictòric que es va viure amb el paisatge d'Olot (1895 – 1995), la repercussió del qual arribà a tot el país. Joaquim Vayreda va ser-ne el primer, l'artista que crearia el topos, el lloc comú que inspiraria a tants. Darrera d'ell vindrien molts pintors i de molts tipus: els delejants, els trasplantats, els "fills de", els que no surten mai del marc, els que sí que ho fan. Tots ells van provocar una densitat d'artistes única al país. El retorn de Joaquim Vayreda del seu primer viatge a París (1871) i la nova manera en què va començar a pintar el paisatge del seu Olot natal, va esvalotar l'encarcarat ambient artístic local, habituat a la pintura d'història i costumista.
L'anomenada Escola d'Olot, malgrat que d'escola no en va tenir res o ben poca cosa, aquella que diuen que retrata la Garrotxa verda i humida des del segle XIX, en realitat, mai ha existit. No ha passat de ser una etiqueta vaga enmig de converses vagues. El que ha existit –això sí- és l'intent tossut per part de molts pintors de capturar el paisatge d'Olot i els seus voltants.
L'exposició aborda aquest fenomen per primera vegada de manera global, ja que fins ara només s'havien fet exposicions col·lectives sobre els precursors germans Vayreda i Josep Berga o mostres individuals de la resta de pintors. La mostra està formada per una trentena d'obres totalment inèdites d'artistes com Joaquim Vayreda, Enric Galwey, Ignasi Mallol, Pere Gussinyé, Ramon Barnadas, Jordi Curós, entre d'altres, i complementada amb la filmació de l'obra El marc (1995) de Lluís Hortalà.