"La llum negra" en l’art contemporani al CCCB

El CCCB presenta fins al 21 d'octubre la mostra La llum negra, la qual tracta sobre la influència que les diferents tradicions secretes han exercit en l’art contemporani des dels anys cinquanta fins a l’actualitat. Presenta unes 350 obres d’artistes tan dispars com ara Antoni Tàpies, Agnes Martin, Henri Michaux, Joseph Beuys, Ulla von Brandenburg, William S. Burroughs, Joan Jonas, Jordan Belson, Goshka Macuga, Kenneth Anger, Rudolf Steiner, Alejandro Jodorowsky, Francesco Clemente i Zush.

L’exposició aplega, de manera més o menys cronològica, pintures, dibuixos, audiovisuals, escultures, fotografies, instal·lacions, llibres, música, gravats i documents d’artistes en gran part d’Amèrica del Nord, país on històricament les tradicions secretes han gaudit de més acceptació.

L’obra de tots els artistes seleccionats demostra la rellevància i continuïtat de tots aquests corrents habitualment ignorats, i en molts casos l’art s’entén com una via possible cap a un nivell cognitiu superior, com un instrument de connexió amb la realitat més profunda, o com una forma de coneixement en si mateix. Aquestes idees són contràries, per exemple, a una entesa purament formalista de l’abstracció. Puntualment, l’exposició explora també la influència d’idees esotèriques en àmbits de la cultura popular, com el còmic, el jazz, el cinema i el rock alternatiu. Les tradicions esotèriques es poden rastrejar fins als orígens mateixos de la civilització, per tal com serveixen en diferents moments per estructurar idees filosòfiques, lingüístiques, científiques o espirituals. Tot i la importància que van tenir aquestes idees per al desenvolupament de l’art del segle XX, han estat normalment ignorades o menyspreades en la nostra època a causa de la influència dominant dels pensaments racionalistes, com també per la dificultat de parlar d’aquestes qüestions amb un llenguatge entenedor i directe. En els últims anys, però, molts artistes s’han tornat a interessar per assumptes tan diversos com l’alquímia, les societats secretes, la teosofia i l’antroposofia, els corrents esotèrics de les grans religions, les filosofies orientals, la màgia, la psicodèlia i la ingesta de drogues, els símbols i els mites universals, l’anomenada quarta via del místic armeni Georges Gurdjieff, etc., cosa que ha generat un interès renovat per aquestes qüestions que no existia des de la Contracultura dels anys seixanta i setanta. Segons l’escriptor Enrique Juncosa, comissari de l’exposició, aquest interès «potser es deu al fet que tornem a viure en un món inquiet i insatisfet, preocupat per qüestions com les noves guerres colonials, el terrorisme fonamentalista, la gravíssima crisi ecològica o els populismes nacionalistes, tal com en els seixanta i setanta es temia una imminent catàstrofe nuclear devastadora. A més, una gran part de l’art dominant en els nostres dies és summament avorrit en no tenir cap misteri i negar la poetització i interpretació de la seva experiència».