Música invisible, l'obra gràfica de Pascal Comelade a La Providence-Centre Català d'Art Viu

La Providence-Centre Català d'Art Viu de l'Ille sur Tet (Catalunya Nord) exposa del 31 d'octubre al 20 de desembre l'obra gràfica de Pascal Comelade, un univeres pictòric tan personal i únic com la seva música. L'exposició s'inaugura el dia 31 a les 12 h, amb la presència de l'artista, que també presentarà el llibre Le rien ilustré, un exquisit monogràfic consagrat a la seva obra pictòria i de collages. Música invisible, l'obra gràfica de Pascal Comelade Pascal Comelade (Montpellier, 1955) és pianista i compositor. Dues paraules defineixen de manera recurrent el seu caràcter i la seva llarga i prolífica trajectòria: nquiet i inclassificable. En solitari o al capdavant de la Bel Canto Orquestra, o al llarg d'innumerables col·laboracions (de Robert Wyatt a PJ Harvey o Miossec i Laurent Sinclair, Toti Soler o Enric Casasses), ha desenvolupat un estil i una música estrictament instrumental que ell mateix ha qualificat de "Muzak degenerat". En paral·lel, i en sintonia amb el seu riquíssim imaginari i la seva passió per la gràfica i la il·lustració (la llista d'artistes que han fet les portades dels seus discos és enlluernadora), Comelade ha produït una obra de dibuixos, pintures i collages, visionària, tangible i viscuda, entre la cultura popular i els imaginaris del rock, per on transiten retrats d'estrelles de la cultura pop i recreacions al·lucinades de portades de vinil, escenes de sèrie B i al·legories històriques, paisatges en braille i abstraccions negres, il·luminacions personals i realisme Luna-Park metafísic. L'exposició, que inclou més de cent obres, es divideix en dues parts principals. D'una banda, la dedicada al Canigó, als seus imaginaris i a les històries menys conegudes de la Catalunya Nord -la de Gala i Dalí, a Vernet, el 1931, per exemple-, de l'altre, a l'univers musical de l'artista, i inclou molts retrats dels músics amb qui Comelade ha col·laborat. El llibre “Le rien illustré” acompanya l'exposició. Editat per l'editorial Les fondeurs de Brique (Toulouse), és la primera monografia consagrada a l'obra gràfica del Pascal Comelade. Inclou, a més, la segona entrega de «Sub-versions de saló», amb vint-i-cinc versions de títols de Rolling Stones, Bob Dylan, The Kinks, Jonathan Richman, Duke Ellington, Deep Purple, etc. La Povidence-Centre Català d'Art Viu Christine Campadieu i Dimitri Xato són els fundadors de l'associació cultural La Providence, i els responsables del centre d'art i de residències artístiques del mateix nom a Ille-sur-Tet (Perpinyà). És un espai dedicat a l'art contemporani on es fan exposicions i residències artístiques. Un programa amb vocació internacional, i amb partenariats diversos, com el Konvent Zero, de Berga. Des de la seva fundació, el centre ha acollit en residencia a i exposat l'obra d'artistes com Jordi Plana, Jofre Oliveras, Gerard Vilargada i Iris Hinojosa del Konvent i del festival Al Ras de Berga, així com d'América Sanchez, Ron Weijers, Ohira Susumu, Sophie Papiau, Nuria Duran i ara Pascal Comelade. Dimitri Xato és artista, pintor, escultor i autor de multitud d'instal·lacions arreu d'Europa i el Japó, a més de cuiner. Christine Campadieu és traductora. Fins al 2016, i durant quatre anys, van dirigir plegats un festival d'art i literatura a cel obert a La Selva de Mar, a l'Alt Empordà. Ambdòs estan fortament arrelats amb la cultura catalana transfronterera dels seus avantpassats. La Providence es troba a la Casa Descatllar, un casal amb molta història que va ser propietat d'en Manel Descatllar, aristòcrata català que va ser ajusticiat per rei de França per comandar la "revolta dels àngels" que va seguir al Tractat dels Pirineus. La matge de capçalera de La Providence recrea el cartell icònic del fotògraf -i escriptor- Pere Català Pic.