Carles Taché i No20 presenten el treball de Phil Griffin per primer cop a Espanya

La Galeria Carles Taché, Carrer Mèxic 19 de Barcelona, presenta en col·laboració amb la galeria londinenca No 20 el treball de Phil Griffin per primer cop a Espanya a partir del 12 de juliol. Amb motiu d’Art Nou 2018, les galeries tornaran a aliar-se en una exposició col·lectiva amb els treballs de Shaun Fraser, Polly Johnston, Max Maxwell, Harry Morgan i Keith Roberts que es podrà visitar a partir del 13 de juliol. Surrender és una mostra individual que inclou un conjunt de fotografies que ofereixen un retrat psicològic complet de l’obra de teatre de 24 hores de Jan Fabre “Mont Olimp: Per Glorificar el Culte de la Tragèdia”. Ballarí de formació, l’interès visual de Griffin resideix en la dinàmica i energia del moviment. Per a ell, les emocions i sentiments poden ser vistos com a accions físiques i, com a tal, formes tangibles susceptibles de ser capturades. La sèrie presentada en aquesta exposició explora temes com la submissió expressada a través de la dansa. Els moments capturats d’abandonament individual ofereixen una vulnerabilitat expressada en la lluita, l’esgotament i l’èxtasi del moviment. Resultat de trobades d’una alta càrrega emocional i extremadament personals entre Phil Griffin i els actors de la icònica obra de Fabre, les imatges presentades poden ser interpretades com a converses en comptes de fotografies, com a sentiments compartits més que no pas instantànies. Surrender ofereix una oportunitat única de gaudir d’imatges que voregen allò que és abstracte, més pròpies d’un pintor que d’un fotògraf, i que capturen nocions abstractes universals com la por, l’esperança i la vulnerabilitat. La mostra col·lectiva en motiu Art Nou 2018, està conformada per les obres que són el resultat del viatge creatiu de cada artista a través de l’exploració del mitjà amb el qual treballa. Tot i que es troben en diferents etapes de les seves carreres i treballen amb tècniques i materials diferents, els joc i la ingenuïtat, la determinació i el compromís van de la mà en tots els treballs mostrats. Així, a l’exposició trobem gran varietat de materials –incloent pintura acrílica, vidre, terra, metall o formigó–, tots ells analitzats amb cura i presentats com els protagonistes d’aquesta exposició. Harry Morgan està interessant en el comportament i les “personalitats” intrínseques dels materials. El seu treball actual explora la relació conflictiva entre el formigó i el vidre. El vidre, amb les seves fronteres poc clares i la seva dimensió interna, transmet allò que és ambigu o intangible. Com a marcat contrast, el formigó és brutalment físic; la paraula mateixa (concrete en anglès) s’utilitza per descriure absoluts i certeses. Morgan gaudeix de la tensió entre el vidre fràgil i transparent i el formigó dens i intransigent. També treballant amb vidre, bronze i terra, el treball de Shaun Fraser plana sobre les nocions d’identitat i les connexions amb el lloc. Originari de les Highlands, aquesta regió és una font constant d’inspiració per a ell. Hi ha certa sensació de fidelitat que Shaun atribueix a aquest lloc, un sentit de pertinença crua i emotiva, elemental, i el que intenta fer a través del seu art és aprofitar quelcom d’aquesta disposició. A l’incloure la torba i els sòls locals en les seves peces de vidre, Shaun proporciona als seus treballs un vincle innat amb el paisatge, una cosa que considera que és molt important: la capacitat d’evocar un sentit de lloc. Un tema comú en el treball de Max Maxwell és la transformació de materials, així com la seva reubicació per tal de mostrar qualitats que normalment no són visibles. Les seves pintures estan influenciades directament pels seus experiments de video; les pintures a l’oli i les fulles de metall estan disposades a l’atzar i daurades sobre plafons d’alumini. L’aspecte de les obres d’art, aparentment en constant evolució, evoca paisatges abstractes sotmesos a una pàtina química. La sèrie de treballs de Keith Roberts presentada en aquesta exposició és el resultat d’un viatge d’aplicació i eliminació, un procés de canvi constant. Com els Mestres Antics, Roberts inicialment utilitza un fons en color –rosat–, que actua com a superfície per a ser manipulada doncs la cobreix i després la porta novament a la superfície. Aquestes obres passen per un procés de desplaçament i es pinten tant horitzontalment com vertical. A la imatge, obra de Phil Griffin (detall).