"El viatger sense brúixola", Jean Dubuffet arriba al Centre Pompidou

El Centre Pompidou Màlaga, passatge Doctor Carrillo Casaux s/n, presenta fins el 14 d'octubre de 2018 una exposició dedicada a Jean Dubuffet. El títol d'una pintura de 1952, Le Voyageur sans Boussole [El viatger sense brúixola], serveix també de títol a aquesta exposició de Jean Dubuffet (1901-1985), que va convertir el no-saber en principi regulador de la seva singular creació. El recorregut retrospectiu desplegat a les sales del Centre Pompidou Màlaga permet destacar les fites en la seva trajectòria a través de 88 pintures disposades en quatre seccions que mostren l'audàcia formal d'un artista sempre a la recerca d'innovacions pictòriques. La mostra, que està comissariada per Sophie Duplaix, conservadora en cap de les col·leccions contemporànies de Musée National d'Art Moderne-Centre Pompidou, pot visitar-se fins el 14 d'octubre de 2018. Els primers treballs subratllen l'interès del pintor pels dibuixos infantils, els grafits i la producció artística de persones totalment alienes al món de la cultura. En aquestes obres, Dubuffet renúncia a tot ordre estètic, predominen trets com la frontalitat, la malaptesa del dibuix i la llibertat en el maneig dels colors. Hi són presents els gouaches sobre paper de la sèrie Un voyage en métro ... i els «Retrats trets amb semblant, amb semblant cuit i confitat en la memòria, amb semblant esclatat a la memòria del Sr. Jean Dubuffet, pintor» exposats a la Galerie René Drouin de París en 1947, sent aquests models "plus beaux qu'ils croient" ( "més bells del que creuen"), fórmula presa d'aquella exposició i que serveix ara per designar aquesta primera secció, que acull igualment una obra de la sèrie «Corps de dames». A la secció 2, Les turbulències de la matèria, s'evoquen les investigacions matèriques, Visions arran de terra, concebut com un teixit continu i vibrant. Aquestes "celebracions del sòl", desenvolupades per l'artista durant la dècada dels anys 50 fins a principis dels anys 60, es recorden aquí amb tres conjunts de litografies de la sèrie «Phénomènes» i una «Matériologie» en cartró pedra. L'artista es consagra a la creació d'un gran cicle, al que està enterament dedicada la secció 3, "L'Hourloupe" o la invenció d'un nou llenguatge, basat en un vocabulari pictòric amb una reduïda gamma de colors (negre, blanc, vermell i blau), i compost per una alternança de cèl·lules llises i ratllades. "L'Hourloupe" va ocupar a Dubuffet durant dotze anys, de 1962 a 1974, aplicant el seu nou vocabulari tant a les obres bidimensionals com a l'exploració de volums i l'arquitectura, així com a la creació d'un espectacle sense precedents, Coucou Basar, en el qual gradualment integra personatges a sèries de «retallables». Finalment, la secció 4, acull altres grans sèries com «Psycho-sites», «Miris» i «Non-lieux» que proposen noves lectures del món i que permeten qüestionar la percepció del visitant. Aquestes sèries clausuren un recorregut d'obres mestres procedents de les col·leccions MNAM-Centre Pompidou que proposa una travessia excepcional per l'obra de Jean Dubuffet. A la imatge, vista de la mostra dedicada a Jean Dubuffet.